En aquesta etiqueta pretenem comunicar els models d'intervenció emprats en la pràctica amb els alumnes de 1r d'ESO, alhora que fer la relació amb els referents teòrics més destacats.
Per atendre la
diversitat del grup de 1r d'ESO prenem com a punt de partida de la intervenció
psicopedagògica la perspectiva
interaccionista, de les diferències individuals en interacció amb els
contextos de l’alumnat, d’on viuen i interactuen. La visió interactiva i global, pròpia de l’enfocament sistèmic
(Bert Hellinger) forma part de l’objecte d’assessorament. És a través de la informació recollida i la diagnosi feta inicialment que s'ha obtingut la primera presa de contacte individual d'aquests alumnes.
La perspectiva
psicopedagògica d'aquesta intervenció la
podríem aproximar dintre
d’un model educacional constructivista
( Bassedas, 1988; Martin i Solé, 1990; Huguet,
1993; Monereo i Solé, 1996; Solé, 1997 i 1998 i Marchesi i Martín, 1998) de
l’ensenyament- aprenentatge, ja que coincideix
amb la proposta d’assessorament col·laboratiu
(de Nieto i Guarro, 2001). Es vol que sigui un treball conjunt facilitador,
(Migorance), o de resolució de problemes
(Carretero, Serra i Pujolàs), en el que el professorat, després de poder
observar què i perquè passa el que passa amb el grup de primer, procura construir o posar en pràctica la
millor manera de poder treballar, intentant evitar els
conflictes i augmentant el bon clima i l’interès per aconseguir aquest bon clima.
El model educacional
Constructiu es basa en un context de col·laboració (Selvini 1987)
entre professionals, de corresponsabilitat, es basa en la construcció
de significats compartits, els quals s'han iniciat i es pretenen aconseguir durant els diferents trimestres, amb el pas de temps i segons les necessitats i evolució del grup de la unitat, entre tots el professionals que hi intervenen.
Aquest model considerem que és adient ja que respon a
la necessitat de dotar-nos de marcs explicatius (Fullan). Dins d’aquesta
intervenció, trobem un treball col·laboratiu per part de tot el
professorat de 1r un cop s’han manifestat els resultats de la recollida
d’informació sobre el que succeeix en relació bàsicament a la manca de l'assoliment de les competències bàsiques de 6è de primària i com poder millorar-ho. Amb l’establiment
d’objectius comuns i la posada en marxa del pla d’actuació, s’intenta
valorar una millora en el grup de la diversitat 1r.
Es pretén dur a terme
un assessorament col·laboratiu des d’un enfocament educacional
constructivista per ajudar a ajudar. Suposa una resolució conjunta d’un
problema que afecta a l’equip docent de 1r d’ESO, per contribuir al fet que els estudiants de diversitat de 1r d'ESO aprenguin a aprendre i evolucionin de manera autònoma en llurs aprenentatges.
Aquest model es basa
en un procés relacional (Escudero i Moreno 1992), perquè es dóna
en l’entorn natural de les classes de 1r d’ESO d’un centre de secundària,
en el que hi participen determinats professionals amb diferents capacitats,
habilitats, coneixements, etc. necessaris per contribuir a configurar contextos de
treball col·laboratiu per la resolució i millora de la pràctica educativa
tractada de tots els alumnes.
És per això que considerem adient ajudar-nos també en el principi de la prevenció (Gordillo 1995, Rus Arboledas 1996, Rodríguez Espinar 1998), com a procés que inclou la identificació d’aquestes deteccions de comportaments disruptius o alteradors del procés d'aprenentatge. Aquest principi ens serà útil per treballar i cercar estratègies conjuntes que tendeixin a la coordinació de recursos i serveis per la millora del funcionament d’aquest grup classe de 1r d'ESO, per:
1) Eliminar factors
pertorbadors i augmentar la capacitat individual (prevenció primària);
2) Reduir la intensitat
del problema (prevenció secundària), i
3) Reduir el deteriorament
que les situacions han produït (prevenció terciària).
De forma
complementària a la concepció constructivista, l’enfocament conductual
positiu (J. Font Roure, 2001) ens proporcionarà reforç en el ‘saber fer’,
en la comprensió de l’alumne i de llurs context social, segons la seva
conducta.
El contingut que es treballa en aquesta intervenció tracta de la utilització del constructivisme ja que es proposa una manera d’actuar que proporcioni als docents del grup de la unitat de 1r d'ESO les eines necessàries (motivació, ganes de treballar, noves activitats, etc) per tal de que vagin adequant les seves metodologies per proporcionar als seus alumnes les eines necessàries per que millorin en el seu rendiment acadèmic. Segons Vigotsky, en la Teoria del constructivisme, com a procés social, l’aprenentatge s’adquireix per la interacció, la mediació i el compartir experiències. D'ací aquesta proposició.
Aquest és, ha estat i es pretén que segueixi sent el fonament bàsic de tots els aprenentatges dels alumnes de 1r, ja que si no es pren com a punt de partida els coneixements adquirits per l'alumnat difícilment es podrà seguir evolucionant en l'etapa de la secundària. Trobem adient doncs vetllar per a que no hi hagi més llacunes en aquests aprenentatges, d'ací la importància que els professionals parteixin dels coneixements adquirits, adequant els continguts curriculars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada