diumenge, 14 de desembre del 2014

Models d'intervenció i referents teòrics

MODELS D'INTERVENCIÓ i REFERENTS TEÒRICS

En aquesta etiqueta pretenem comunicar els models d'intervenció emprats en la pràctica amb els alumnes de 1r d'ESO, alhora que fer la relació amb els referents teòrics més destacats.



Per atendre la diversitat del grup de 1r d'ESO prenem com a punt de partida de la intervenció psicopedagògica  la perspectiva interaccionista, de les diferències individuals en interacció amb els contextos de l’alumnat, d’on viuen i interactuen. La visió interactiva  i global, pròpia de l’enfocament sistèmic (Bert Hellinger) forma part de l’objecte d’assessorament. És a través de la informació recollida i la diagnosi feta inicialment que s'ha obtingut la primera presa de contacte individual d'aquests alumnes.


La perspectiva psicopedagògica d'aquesta intervenció la podríem aproximar dintre d’un model educacional constructivista ( Bassedas, 1988; Martin i Solé, 1990; Huguet, 1993; Monereo i Solé, 1996; Solé, 1997 i 1998 i Marchesi i Martín, 1998) de l’ensenyament- aprenentatge, ja que coincideix amb la proposta d’assessorament col·laboratiu (de Nieto i Guarro, 2001). Es vol que sigui un treball conjunt facilitador, (Migorance), o de resolució de problemes (Carretero, Serra i Pujolàs), en el que el professorat, després de poder observar què i perquè passa el que passa amb el grup de primer, procura construir o posar en pràctica la millor manera de poder treballar, intentant evitar els conflictes i augmentant el bon clima i l’interès per aconseguir aquest bon clima.


El model educacional Constructiu es basa en un context de col·laboració (Selvini 1987) entre professionals, de corresponsabilitat, es basa en la construcció de significats compartits, els quals s'han iniciat i es pretenen aconseguir durant els diferents trimestres, amb el pas de temps i segons les necessitats i evolució del grup de la unitat, entre tots el professionals que hi intervenen.



Aquest model considerem que és adient ja que respon a la necessitat de dotar-nos de marcs explicatius (Fullan). Dins d’aquesta intervenció, trobem un treball col·laboratiu per part de tot el professorat de 1r un cop s’han manifestat els resultats de la recollida d’informació sobre el que succeeix en relació bàsicament a la manca de l'assoliment de les competències bàsiques de 6è de primària i com poder millorar-ho. Amb l’establiment d’objectius comuns i la posada en marxa del pla d’actuació, s’intenta valorar una millora en el grup de  la diversitat 1r. 
 

Es pretén dur a terme un assessorament col·laboratiu des d’un enfocament educacional constructivista per ajudar a ajudar. Suposa una resolució conjunta d’un problema que afecta a l’equip docent de 1r d’ESO, per contribuir al fet que els estudiants de diversitat de 1r d'ESO aprenguin a aprendre i evolucionin de manera autònoma en llurs aprenentatges.

Aquest model es basa en un procés relacional (Escudero i Moreno 1992), perquè es dóna en l’entorn natural de les classes de 1r d’ESO d’un centre de secundària, en el que hi participen determinats professionals amb diferents capacitats, habilitats, coneixements, etc. necessaris per contribuir a configurar contextos de treball col·laboratiu per la resolució i millora de la pràctica educativa tractada de tots els alumnes.

La problemàtica detectada iniciat el curs en relació a les competències  i la pràctica durant el període de pràctiques ens ha portat a fer modificacions del pla d'actuació establert davant algunes dificultats afegides, com: la manca de materials, el fet de no fer deures, arribar en retard a la classe o bé no tenir una assistència regular a les classes, alhora que mostrar algunes actituds de poc aprofitament.
És per això que considerem adient ajudar-nos també en el principi de la prevenció  (Gordillo 1995, Rus Arboledas 1996, Rodríguez Espinar 1998), com a procés que inclou la identificació d’aquestes deteccions de comportaments disruptius o alteradors del procés d'aprenentatge. Aquest principi  ens serà útil per treballar i cercar estratègies conjuntes que tendeixin a la coordinació de recursos i serveis per la millora del funcionament d’aquest grup classe de 1r d'ESO, per:
           1)       Eliminar factors pertorbadors i augmentar la capacitat individual (prevenció primària);

           2)       Reduir la intensitat del problema (prevenció secundària), i

           3)       Reduir el deteriorament que les situacions han produït (prevenció terciària).  


De forma complementària a la concepció constructivista, l’enfocament conductual positiu (J. Font Roure, 2001) ens proporcionarà reforç en el ‘saber fer’, en la comprensió de l’alumne i de llurs context social, segons la seva conducta.


El contingut que es treballa en aquesta intervenció tracta de la utilització del constructivisme ja que  es proposa una manera d’actuar que proporcioni als docents del grup de la unitat de 1r d'ESO les eines necessàries (motivació, ganes de treballar, noves activitats, etc) per tal de que vagin adequant les seves metodologies per proporcionar als seus alumnes les eines necessàries per que millorin en el seu rendiment acadèmic. Segons Vigotsky, en la Teoria del constructivisme, com a procés social, l’aprenentatge s’adquireix per la interacció, la mediació i el compartir experiències. D'ací aquesta proposició.

Tot aquest treball vol partir d'una proposta basada en un Aprenentatge significatiu (Ausubel, 1963), ja que un cop el professorat reb la informació obtinguda es pretén treballar mitjançant tècniques que els hi permetin reflexionar en les seves pròpies característiques i així proporcionar la significativitat en els aprenentatges. Segons la Teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausbel, l’aprenentatge s’adquireix establint vincles entre els coneixements previs i els coneixements nous. 

Aquest és, ha estat i es pretén que segueixi sent el fonament bàsic de tots els aprenentatges dels alumnes de 1r, ja que si no es pren com a punt de partida els coneixements adquirits per l'alumnat difícilment es podrà seguir evolucionant en l'etapa de la secundària. Trobem adient doncs vetllar per a que no hi hagi més llacunes en aquests aprenentatges, d'ací la importància que els professionals parteixin dels coneixements adquirits, adequant els continguts curriculars.





 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada