dimecres, 26 de novembre del 2014

9. Reunions (fase 5)



REUNIONS

Volem saber coses en relació a les principals característiques dels alumnes i a les estratègies metodològiques seguides pel professorat. Pensem que les reunions ens poden aportar algunes evidències, d'ací aquesta etiqueta i el contingut que s'hi mostra.  

La idea és elabora un recull de bones pràctiques per tal de poder assessorar i orientar les necessitats de l'alumnat, d'ací que un cop passada bona part del trimestre, a finals del primer trimestre, quan el professorat coneixem l'alumnat de més a prop, pensem és bon moment per treballar els aspectes relacionats amb la fase 5 del pla de treball establert, i, participar en l'elaboració d'aquest recull de bones pràctiques.

El curs ha començat el dia 15 de setembre, fa més de dos mesos que el professorat compartim amb els alumnes el curs acadèmic 2014-15, i per tant es comença a tenir coneixement de l’alumnat. És en les reunions d'equips docents, entre altres, on es posa de manifest alguns trets, dubtes, situacions, etc. relacionades amb l'activitat pedagògica dels nois i noies.

Ens trobem davant un moment en què s’estan posant de manifest els nivells d’adquisició  de capacitats dels alumnes. Hi ha professorat que s’està replantejant la distribució de l’alumnat i la formació dels grups, en concret si algun alumnat de l’aula ordinària hauria d’ésser a l’aula de diversitat. En principi no hi ha cap plantejament a l’inrevés. Hi ha diversitat de parers.

Fruit d’aquestes aportacions se’ns planteja algunes qüestions, com són:
Per fer aquestes valoracions hem tingut en compte en l’adquisició de capacitats de l’alumnat, dels continguts curriculars, la relació amb les estratègies metodològiques i d’aprenentatge del professorat?

Les condicions educatives dels aprenentatges dels alumnes pensem que són molt importants per establir  i consensuar les actuacions. Els continguts de cada unitat didàctica tractada setmana rere setmana tenen en consideració les competències i els continguts establerts pel curs; ara bé ens qüestionen si es tenen en compte les estratègies instructives del professorat.

La psicopedagoga del centre ha proposat, arrel de la demanda, poder fer una observació de l’alumne. L’equip docent respon que no hi ha cap problema, però s’entén i es dóna per fet que l’observació serà de l’alumne/a de manera aïllada. Aspecte que ha estat necessari treballar per tal de convèncer el professorat que és convenient que la professional dugui a terme l’observació presencial dels processos d’ensenyament-aprenentatge en les diferents aules.

Val a dir que no tot el professorat hi ha esta disponible. De les observacions fetes s’ha detectat aspectes tal elementals com que la persona observada no estava asseguda en un espai afavoridor per l’adquisició d’aprenentatges, degut a la no visibilitat de la pissarra per part de l’alumna.

Per tant tenim un molt bon exemple de la importància de fer les observacions dels alumnes ‘in situ’. Seure l’alumnat davant la psicopedagoga del centre, fer-li fer alguna tasca o dur a terme una entrevista no aporta tota la informació per poder fer una valoració exhaustiva, en tot cas parcial.

Ens preguntem: a l’hora de prendre les decisions i preveure quines són les actuacions educatives més adients pels estudiants disposem de tota la informació necessària?

Altres aspectes pels quals ens qüestionem i pensem seria bo tractar en properes reunions d’equip docent, per contribuir un xic en un inici de canvi de paradigma, serien per exemple:

-          per tal que els alumnes assoleixin els objectius i els continguts del nivell, quines estratègies, quines metodologies posen en pràctica els docents? Es posen en comú?
-          Les expectatives familiars en relació als aprenentatges és un aspecte que intervé en les expectatives que té el professorat vers cada alumne/a?
-          El professorat comparteix i contrasta el rendiment escolar i el progrés escolar més enllà de les sessions de junta d’avaluació?
-          Es té en consideració el grau d’integració i d’inserció dels alumnes d 1r d’ESO en les dinàmiques del centre, de llur classe, de grup, amb els companys, amb el professorat?

Aquest aspecte tractat en diverses reunions i ara reflectit enuna etiqueta nova del blog ens mena, al nostre parer, a obrir dos temes nous:
a)      el tema dels vincles afectius entre els diferents membres del centre
b)      el tema de la transició de primària a secundària

Temes que considerem són d’una importància cabdal per a que els nois i noies de les escoles adscrites del centre puguin integrar-se de la millor manera al centre de secundària sense que el rendiment acadèmic se’n ressenti. Fet que implicarà que l’adaptació, amb tots els seus components, haurà estat un èxit. I de retruc, la convivència, adaptació i progrés dels alumnes estarà en bona mesura garantida per la resta de l’etapa obligatòria, d’ací la rellevància d’aturar-nos en aquestes qüestions.


dissabte, 22 de novembre del 2014

Recull dubtes, plantejaments, qüestions sorgides en el període de pràctiques



Recull dels principals dubtes, plantejaments, qüestions sorgides en el període de pràctiques i exposats en les diferents etiquetes del blog

Durant el blog, en les diferents etiquetes hem anat introduint certs dubtes, reflexions i maneres de fer en la pràctica observada.  En aquesta etiqueta volem fer un recull d’algunes qüestions genèriques relacionades amb els alumnes, i en concret als de la diversitat. Qüestions que ens fan pensar i no sempre tenim ni trobem resposta.


Blog 5. Grup de diversitat

La valoració dels rendiments acadèmics és la dada més important en aquest grup d’alumnes?

Com s’ha de valorar el progrés i evolució dels aprenentatges dels alumnes d’aquest grup en relació als resultats acadèmics?

L’equip docent té criteris establerts per afavorir les decisions conjuntes a l’hora d’avaluar els alumnes del grup pel que fa als continguts acadèmics i altres aspectes com actituds, comportaments, progrés, maduresa i aprofitament educatius?

El grau de relació entre la implicació familiar i escolar acondueix en tots els casos del grup a bons resultats? O a l’inrevés. Hi ha sempre una estreta relació?


Blog 6. Observacions

Com viu un alumne el traspàs de l’escola al centre de secundària?
El seu comportament es veu influenciat pel respecte a la nova situació?

El grau de comprensió dels alumnes sempre és detectada pels professionals?
Com es pot actuar davant de casos pocs clars?

Noves demandes
Els professionals de l’educació i els que s’hi relacionen són coneixedors de l’oferta de possibilitats existents en les quals participar  per poder adquirir noves experiències?

La coordinació entre les diferents Administracions amb programes de suport vers l’educació dels infants i dels adolescents és àgil, propera, facilitadora?


Les famílies són coneixedores i participen en les preparacions de jornades, trobades, xerrades, etc. relacionades amb els suports educatius?  Se’ls convida  en general?


Blog 7 Notícies

Els professionals de l’educació i els que s’hi relacionen són coneixedors de l’oferta de possibilitats existents en les quals participar  per poder adquirir noves experiències?

La coordinació entre les diferents Administracions amb programes de suport vers l’educació dels infants i dels adolescents és àgil, propera, facilitadora?

Les famílies són coneixedores i participen en les preparacions de jornades, trobades, xerrades, etc. relacionades amb els suports educatius?  Se’ls convida  en general?


Blog 8. Enllaços

Existeixen bones pràctiques genèriques fruit dels esforços col·lectius sorgits de la preparació de trobades, conferències, dies internacionals, plans, projectes, propòsits etc.?

Si existeixen, es donen a conèixer i arriben als professionals per poder-les dur a la pràctica?

¿Hi ha algun organisme o bé organització governamental que vetlli per recollir les conclusions a que arriben les persones expertes –d’aquest exercicis comuns duts a terme entre els professionals més destacats?

Arriben als centres els plans elaborats per impulsar, fomentar, dinamitzar  xxx?


Blog 9. Evidències

Les informacions despreses de les competències bàsiques han d’ésser criteri per a fer la distribució dels alumnes en grups diferents?

El professorat té prou preparació per poder prendre decisions i intervenir en la decisió de l’adjudicació de grups en els casos d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge?

Els docents tenen els coneixements adients per poder interferir en el progrés dels alumnes a l’aula ordinària?

La cultura del centre facilita les observacions a l’aula per part de la psicopedagoga?


Malgrat les reunions per intentar arribar a consensos, l’equip docent parteix d’una mateixa base per prendre decisions en relació a un alumne si roman a l’aula ordinària o per contra ha de passar a formar part de l’aula de diversitat?


Blog 10. Reflexions

A què es degut que alumnes amb edat d’escolarització a l’educació secundària tinguin coneixements assolits, en les àrees instrumentals especialment, d’uns nivells molts baixos de l’ensenyament de l’educació primària?

Ens preguntem si el fet de conviure diferents llengües en les aules dels centres de primària i secundària és un aspecte que va en detriment de la resolució dels problemes matemàtics, o ans al contrari, és un aspecte que afavoreix els aprenentatges.

La docència s'acostuma a impartir tenint en compte els coneixements previs dels alumnes?


Pot ser que els alumnes de secundària que no tenen assolides les competències bàsiques de 6è de primària sigui perquè els seus aprenentatges no hagin resultat ser significatius?

Els aprenentatges dels alumnes podem afirmar que són aprenentatges significatius?



Blog 11. Aportacions

El clima del centre interfereix en els aprenentatges dels alumnes?

Els alumnes participen de la vida escolar del centre de manera activa en relació amb les famílies i les activitats dutes a terme al centre?

El treball de les tutories, desprès del PAT,  acostuma a ser homogeni. Un cop fetes les valoracions a final de curs i coneguts els resultats dels diferents grups i nivells, podria adaptar-se el PAT a les necessitats de grup?

Les famílies segueixen implicant-se en els estudis dels fills/es en l’etapa de l’ESO?

L’AMPA acostuma a promoure la implicació de les famílies en les activitats d’ensenyament aprenentatge dels alumnes del centre?

Blog 13. Reunions


Hem tingut en compte en l’adquisició de capacitats dels alumnes, dels continguts curriculars, la relació amb les estratègies metodològiques i d’aprenentatge per part del professorat?

Ens qüestionen si es tenen en compte les estratègies instructives del professorat.


Ens preguntem: a l’hora de prendre les decisions i preveure quines són les actuacions educatives més adients pels estudiants disposem de tota la informació necessària?

Altres interrogants interessants que se’ns acuden per poder interferir en el cas plantejat en una reunió són els següents:

-          per tal que els alumnes assoleixin els objectius i els continguts del nivell, quines estratègies, quines metodologies posen en pràctica els docents? Es posen en comú?
-          Les expectatives familiars en relació als aprenentatges és un aspecte que intervé en les expectatives que té el professorat vers cada alumne/a?
-          El professorat comparteix i contrasta el rendiment escolar i el progrés escolar més enllà de les sessions de junta d’avaluació?
-          Es té en consideració el grau d’integració i d’inserció dels alumnes d 1r d’ESO en les dinàmiques del centre, de llur classe, de grup, amb els companys, amb el professorat?




Blog 14. Procés de transició i coordinació entre primària i secundària
Com a punt de partida volem exposar en relació al sistema de treball entre primària i secundària un dubte molt important, ja que té una sèrie de conseqüències immediates només començar el curs.

¿Les maneres de fer entre ambdues educacions i ambdues institucions possibiliten la informació suficient , per tenir coneixement de l’alumnat, durant el traspàs d’informació de primària a secundària?

Hi pot haver bones enteses entre els professionals que intervenen en el moment del traspàs d’informacions dels alumnes per a prendre les decisions oportunes i vàlides, a posteriori entre  professorat de secundària, per fer el repartiment dels alumnes en grups diferents per a 1r curs d’ESO?

El procés de transició i de canvi entre les institucions –el centre de secundària i les escoles adscrites- té formes d’actuació establertes?

Les relacions trimestrals iniciades intercentres resulten suficients per l’orientació pedagògica, l’aproximació de les maneres de fer o cultures dels centres i els plantejaments curriculars dels diferents cursos ens les diferents escoles i en l’institut de secundària?


Altres dins de la mateixa etiqueta:
A partir d’aquesta primera presa de contacte ja es pot teixir confiança i tenir coneixements mutus?

Ens demanem si aquesta coordinació, que ja es fa, realment és un procés obert, en construcció i en permanent revisió.