en relació a...
a) al clima relacional del centre
b) la xarxa centre-família-entorn
---------------
REFLEXIONS AMB EL MARC TEÒRIC. APORTACIONS
En aquesta etiqueta pretenem aportar el nostre granet de sorra fruit de les observacions, experiències viscudes en les aules, necessitats detectades al centre, i a partir de la reflexió del material teòric de l'autor J. Onrubia, Orientacions per la planificació i gestió d'adaptacions del currículum. Els coneixements adquirits durant el període d'estudi, com a estudiant de psicopedagogia, hi també intercedeixen i ens menen a fer aquesta petita contribució orientativa.
Podem afegir multitud d'aspectes, objecte de reflexió, tot el Pràcticum, de fet ha estat una meditació continuada, i així ho hem reflectit en les diferents etiquetes, seguint la recomanació de no produir etiquetes llargues, n'hem produït diverses, hem procurat que no fóssin llargues i hem inclòs elements de reflexió, de proposta i ens hem qüestionat algunes preguntes arreu dels diferents espais escrits, és per això que en aquesta etiqueta focalitzem les reflexions en aspectes de relacions interpersonals.
Així doncs iniciem aquest apartat del blog i hi anirem introduint noves incorporacions en diferents àmbits.
a) en relació al clima relacional del centre
El clima del centre interfereix en els aprenentatges dels alumnes?
El clima relacional del centre és un aspecte important a tenir en compte per la bona convivència i benestar dels membres de la comunitat educativa. En el dia dia de les aules sovint els docents som testimonis de conductes disruptives produïdes i provocades entre l'alumnat. El rol dels docents té una alta dosi de mediador/es per poder pal·liar aquests comportaments.
En aquests moments, com a estudiant en pràctiques de psicopedagogia, mitjançant aquest blog, pretenem anar un xic més enllà i procurar iniciar alguns suggeriments en la línia de les deteccions fetes a l'aula setmana rere setmana en aquest aspecte relacional.
Algunes de les orientacions que considerem fan referència al clima relacional a l'aula i de retruc al centre, a tots els membres de la comunitat educativa podem treballar-se, considerem, des d'algun espai com ara:
1) el pla d'acció tutorial (PAT), ja que aquest pla pot incloure des de tallers, pràctiques, xerrades, orientacions vers l'alumnat d'una tutoria o del totes les tutories requerides, aspectes que treballin les capacitats dels estudiants des de les vessants de l'autoregulació, l'autocrítica, l'autoconeixement del seu propi entorn diari.
Aquests tallers, seminaris, xerrades, conferències poden tenir una temàtica de treball molt concreta en els aspectes esmentats en la frase anterior, però des de continguts molt diversos, això és més enllà dels continguts curriculars de les diferents àrees i matèries, és a dir fora de les activitats lectives, del temps fora de la institució acadèmica, partint dels espais on els alumnes es senten a gust i segurs, per tal de poder partir d'inèrcies positives i de bon clima.
Proposem que els mateixos estudiants escullin un exemple del seu propi entorn que els resulti agradable en el qual sempre presentin molt bona conducta. A partir d'aquesta tria feta pels mateixos nois i noies, com a centre d'interès, pensem serà més fàcil treballar l'autoregulació, l'autocrítica, l'autoconeixement del seu propi entorn diari que generi el malestar en moments puntuals, on frueixin aquests comportaments disruptius i trencadors .
El tutor/a, amb l'acompanyament de la persona professional en psicopedagogia pot orientar l'alumnat en llur trajectòria acadèmica i només a nivell acadèmic, també a nivell personal i en endavant a nivell professional.
El treball de les tutories, desprès del PAT, acostuma a ser homogeni. Un cop fetes les
valoracions a final de curs i coneguts els resultats dels diferents grups i
nivells, podria adaptar-se el PAT a les necessitats de grup?
2) Impulsar mesures preventives, sigui des del PAT, sigui des de les normes d'organització i de funcionament del centre, en relació a la convivència, actuant amb mesures de reflexió, de comunicació, d'entesa, no de sanció i/o de càstic. Considerem que seria molt útil per als professionals poder establir unes pautes i uns criteris orientadors i d'acompanyament en casos concrets, per poder actuar en una mateixa línia, i per tant ser coherents amb les actuacions proposades en el centre.
3) Fomentar el trate personal. Oferir una relació de confiança, de suport emocional que treballi l'empatia entre professorat i alumnat, suggerim que podria ser un element cabdal que faci recapacitar l'alumnat, el faci sentir més a gust amb les tasques, deures i obligacions diàries que tingui, però també que l'ajudi a madurar i a evolucionar com a persona de manera íntegra allà on es trobi.
Els alumnes participen de la vida escolar del centre de manera activa en
relació amb les famílies i les activitats dutes a terme al centre?
4) Establir diferents canals de participació i espais de comunicació on poder treure aquests malestars de manera conscient sense necessitat d'arribar a fer-ho per impulsivitat amb reaccions i provocacions del tot perjudicials. Sovint l'alumne, pensem es sent pressionat davant totes les exigències quotidianes que rep, per la qual cosa serà bo poder trobar un equilibri entre les demandes i/o exigències que els arribi a la manera interna com les interioritzin.
Si podem preveure un treball on es relacionin les exigències amb els afectes, els sentiments o maneres de sentir-se i/o comportar-se en relació amb l'autocontrol propi dels estudinats de ben segur que hi haurà cert equilibri que afavorirà les conductes madures, les relacions positives, obertes i de diàleg.
5) Garantir el treball coordinat entre el centre, les famílies i els alumnes per a que l'educació dels nois i de les noies s'afermi a partir d'una educació que presenti una continuïtat i una integritat de tots els àmbits de la persona.
b) la xarxa centre-família-entorn
Les famílies segueixen implicant-se en els estudis dels fills/es en l’etapa
de l’ESO?
A banda de l'apartat exposat observem i volem fer algunes aportacions en relació al triangle centre, famílies i entorn, ja que som del parer que dins del centre el clima relacional ha d'ésser positiu i amb unes característiques com les exposades, ara bé no cal deixar passar per alt tractar altres relacions fora del centre, partint del nucli o de l'epicentre de la institució educativa: l'alumnat.
És per això que pensem que el paper de les famillies és primordial, que hauria d'ésser molt viu i dinàmic en funció de les necessitats de caadascun dels alumnes, ja que estem observant que els alumnes amb necessitats educatives especials són nois i noies que requereixen d'un plus de coordinació entre els professionals, els familiars i en definitiva tots els adults que s'hi relacionin.
D'ací que suggerim que:
1) el paper de les famílies quedi reflectit en la documentació del centre, sigui en les normes d'organització i funcionament del centre, sigui en el projecte educatiu de centre. Les famílies són corresponsables del procés educatiu dels seus fills/es, i en conseqüència llur rol és bàsic en el trascurs dels aprenentatges amb la persona de referència del grup classe, el tutor/a.
2) la tasca de suport dels diferents professionals del centre o externs ha d'estar afavorida per una dinàmica de treball, que integri i pugui optimitzar la informació i els recursos necessaris. Sempre serà per beneficiar el treball diari i de progrés amb l'alumnat.
3) hem de partir de la base que serà bo el centre estigui completament integrat i es relacioni amb l'entorn, sigui amb els professionals de referència o sigui amb altres entitats, associacions, etc. que fomentin i pugui col·laborar en pro de l'educació, sigui de coneixements, hàbits, actituds o altres dinàmiques que ajudin a la millora contínua dels alumnes, en especial d'aquells que tenen dificultats d'aprenentatge i que a partir de l'experiència o del propi entorn podem treure més profit dels aprenentatges.
Hi ha dies que l'alumnat està molt receptiu i el nivell de concentració del grup classe és alt, però tot i així no cal oblidar que els rendiments i els esforços que el grup classe de diversitat fa, és molt considerable, tot i que en ocasions es pugui pensar que no acaba d'ésser així, sigui pel comportament, sigui per les respostes.
Proposem fer ús de l'entorn per poder partir de la praxi en l'orientació d'aquests alumnes, a partir de la pròpia societat i de llurs necessitats, com a futurs ciutadans i ciutadanes.
4) les expectatives de les famílies és un factor que des del centre es té en compte, com també la idea que les famílies és molt bo participin activament en les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge dels seus fills/es, donant-los suport, orientació, fent-los el seguiment conjunt amb el centre i valorant les feines i els esforços i /o reflexionant al voltant de les millores que cal continuar treballant.
5) A més del que ja es procura des del centre, aportem la necessitat de seguir apostant per la cultura de col·laboració de les famílies amb el centre, i no només en els alumnes amb dificultats d'aprenentatge, sinó en tots els alumnes, cadascú en la seva especificitat.
6) Les relacions entre el centre i les famílies, tal coom hem apuntat prèviament, així com la relació amb els professionals externs de diferents programes i serveis que intervenen en el centre, han d'ésser fluïdes i funcionals, s'han de facilitar i afavorir amb la flexibilitat horària pertinent i els espais corresponents. En ocasions hi ha casos, esdeveniments, incidències que es donen així com evoluciona el curs, que requereixen d'una actuació immediata o que no es retardi, ja que cal prendre decisions que afecten no només la tutoria, sinó també l'equip docent, la família i el futur de l'alumne/a, d'ací la importància de vetllar per aquesta flexibilitat organitzativa.
7) Impulsar un treball com el que s'està exposant pensem que a més a més fomentarà un sentiment de pertinença i d'arrelament en el centre i en la comunitat educativa. No oblidem que aquest alumnat en aquests moment cursa el primer curs d'ESO, i per tant, si se sent acollit, amb el suport i orientació necessària en el transcurs de l'etapa educativa, de ben segur, que el dia de demà tindrà el centre on ha estudiat l'educació secundària obligatòria, com un centre de referència; el seu centre, amb el qual no tallarà el vincle.
Aquestes famílies que requereixen d'atenció especial i de més entrevistes que les habituals d'altres alumnes sense necessitats educatives especials, creiem que agraeixen el contacte, l'obertura, la disponibilitat, la flexibilitat, el suport, l'orientació, entre altres aspectes, que els manifesta la tutora del grup, ja que l'educació dels fills és un aspecte, en termes generals del grup classe de 1r d'ESO d'aquesta promoció, molt important per als pares i mares.
L’AMPA acostuma a promoure la implicació de les famílies en les activitats
d’ensenyament aprenentatge dels alumnes del centre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada