ÍNDEX
Informes sol·licitud UEC:
SL
JI
Extracte reunions
Calendari Reunions CAD
Proposta de continuació del Pràcticum
DOCUMENTS ELABORATS. EVIDÈNCIES
INFORMES
INFORME DE LA XXX DE L’INSTITUT XXX
- Dades
de l’alumna
Nom
i cognom: SL
Data
de naixement: 21/10/1998
Curs: 3r curs d’ESO
- Justificació
raonada dels motius pels quals es sol·licita l’escolarització de l’alumna
en una UEC
SL mostra conductes passives i disruptives que
entorpeixen el bon funcionament de les classes; sigui pel seu baix nivell de
maduresa o per la insatisfacció i malestar interns, el cas és que mostra poc
autocontrol i desmotivació absoluta vers els aprenentatges acadèmics impartits
a l’institut.
Actualment es duu a terme el seguiment a
l'alumna, arribada l’any passat a Barcelona. Entre altres informacions, destaquem que:
a)
És una alumna nouvinguda des del
curs passat, provinent del Marroc on vivia amb la seva àvia materna, per a
reagrupar-se amb la seva mare amb qui no havia tingut relació. Aquesta manca de
vincle mare-filla ha comportat i comporta certs daltabaixos de convivència en
el nucli matern, entre els quals destaquem: 1) manca d’habilitats per gestionar
les emocions; 2) generació de conflictes i agressivitat entre ambdues; 3)
pernoctacions a casa d’amigues de l’alumna; 4) fugides planejades per part de l’alumna
amb persones més grans que ella i fora
de Barcelona, per les quals val a dir que la mare ha hagut de denunciar la seva
desaparició tres vegades; 5) trobades i convivència amb nois majors d’edat
durant les fugides de la llar.
b)
Pel que fa al nivell de competències
acadèmiques de l’alumna val a dir que està mostrant un assoliment positiu de la
llengua catalana, tot i que a les classes li costa seguir els
aprenentatges. En gran mesura pensem que
és fruit de la desmotivació, per l’actitud absolutament passiva i distreta; també
per la manca d’hàbits d’estudi, per les dificultats de concentració i de seguiment de les activitats realitzades
en les diferents matèries durant el curs. Presenta una total manca de voluntat
de treball dins i fora de l’aula. Molt sovint es posa a dormir a classe.
c)
Estem tractant un cas d’alumna que
fa faltes reiterades d’assistència. Presenta un absentisme regular però de
manera intermitent; cada setmana falta algun dia i molts dies a primera hora no
es presenta a classe o arriba després de l’esbarjo. Mai porta els materials ni
els deures fets.
d)
L’allunyament de les activitats
d’ensenyament - aprenentatge que li pertoquen per edat no afavoreixen
l’assoliment de les competències bàsiques de les diferents matèries.
e)
S'està observant que aquest
institut no pot oferir resposta educativa a les necessitats de SL, tot i les
mesures preses i les estratègies seguides, per part de la tutora, de l’equip
docent, de l’EAP, de la Comissió
de Convivència on s’han tractat les diferents i reiterades faltes de disciplina
que ha comès en el centre, i per les quals s’han proposat mesures correctores.
- Relació
d’actuacions i mesures prèvies a la proposta d’escolarització a la UEC
Des del curs passat, 2012-13, que és quan
es va incorporar l'alumna a l’institut, s'han considerat diferents mesures per
pal·liar aquest comportament i per tal d'atendre les necessitats específiques
de SL, entre les que destaquem:
a) un seguiment individualitzat amb treball específic
b) l’establiment d’estratègies de caire preventiu davant
aquestes conductes disruptives;
c) la creació de vincle afectiu entre l'alumne i la psicopedagoga de l’EAP que ve a les
reunions de la família amb el centre,
amb l’EAP, amb els serveis socials. Se l’ha derivat a la unitat de teràpia familiar
de l’hospital de XXX.
d) un seguiment des de l'EAP;
e) una adaptació curricular, ajustant els aprenentatges a
les seves capacitats;
f) un treball amb la mare de l’alumna per intentar
construir vincles positius entre ambdues.
Per les necessitats educatives que
manifesta l’alumna val a dir que es troba escolaritzada en un grup reduït, on
les activitats d'ensenyament-aprenentatge reben un tractament
individualitzat. És un grup força
cohesionat i gens conflictiu que la tracta amb respecte malgrat haver perdut la confiança en ella, a causa
dels conflictes que ha generat.
- Aspectes
que cal prioritzar i proposta d’UEC adient a l’alumne
Pensem que és bo per a l’alumna orientar llur formació a
partir d’uns aprenentatges que siguin més propers als seus interessos, en
aquest cas en l’àmbit de xxx o yyy, tal com se’n deixa
constància al punt 3 de l’informe de l’EAP.
Concretament es recomana la UEC XXX o la del YYY.
A l’informe de l’EAP, al punt 2, es fan propostes que es
complementen amb aquest escrit i suggerim tenir-les en compte.
Val a dir que el fet que l’alumna principalment, i, la
seva mare, hi estiguin d’acord també és una dada important a tenir en compte, a
més de l’exposició d’arguments feta anteriorment.
Signatura
de la XXX
XXX
XXX, 20 de març de
2014
----------
Dades de l’alumne
Nom i cognom: JI
Data de naixement: 20/7/1999
Curs: 1r curs d’ESO (repetidor)
1. Justificació raonada dels
motius pels quals es sol·licita l’escolarització de l’alumne en una UEC
Aquest alumne va arribar a Barcelona a 3r d’Educació
Primària, provinent de Paraguai. Ha viscut una escolarització irregular durant
la seva etapa escolar. Ha tingut diferents canvis familiars, ha faltat a
les classes de manera injustificada. Es va incorporar a l’Institut amb un
dictamen d'escolarització, ja que presentava necessitats educatives especials
vinculades a un “greu retard d'aprenentatge”.
Per aquest motiu, el curs passat, va estar escolaritzat en un grup
reduït pel tal de reforçar les àrees instrumentals, del recurs de la “unitat” a
l’institut. Podem dir que no el va
aprofitar, d’ací que l'equip docent va considerar que seria bo pel noi repetir
primer d'ESO.
J. sempre ha manifestat moltes dificultats en els aprenentatges, certes afectacions emocionals, immaduresa,
poca cura personal, inseguretat, rol passiu, poques relacions, entre altres
aspectes. De manera que en aquests moments té moltes dificultats per seguir els
aprenentatges acadèmics degut a: la seva desmotivació, a l’experiència
reiterada de fracàs (ha repetit dos cursos acadèmics), la manca d’hàbits
d’estudi i d’adaptació al context
educatiu, les mancances en les diferents àrees: llengua, matemàtiques,
l’absentisme, principalment ( informació complementària a l’informe de l’EAP,
punt 1, pàg 2).
Actualment es duu a terme el seguiment a
l'alumne, entre altres informacions,
destaquem que:
a)
A l’institut, durant aquest curs i l’anterior ha tingut un seguiment molt proper de la
tutora i de l'orientadora del centre, però tot i que s'ha adaptat al nou grup
de referència i està fent menys absentisme, l'actitud davant dels aprenentatges
continua sent la mateixa. Els resultats acadèmics no han estat gens
satisfactoris, al primer i segon trimestre, ha suspès la majoria de les
matèries.
b)
En fer el seguiment, i en relació
a la família, observem que l’alumne no acaba de tenir l’acompanyament adient a
la seva edat, sigui per motius personals, de salut o altres. El cas és que el
noi ha d’entomar responsabilitats superiors a les que li pertoquen.
c)
Destaquem també la manca de
col·laboració per part dels familiars d’en J., quan se’ls ha demanat des del
centre, però també des d’altres professionals externs al centre o des dels
mateixos Serveis Socials.
d)
Afegir que Serveis Socials està fent des
d’anys seguiment de tot el nucli familiar, ja que tots els fills s'han trobat
desatesos considerant les dificultats que mostren. Des d'aquest servei se li ha
ofert a l'alumne Jordan un suport extraescolar (seguiment de deures, reforç als
aprenentatges i activitats de lleure), el qual detectem no ha acabat d’estat
valorat ni per ell mateix, ni la família.
2. Relació d’actuacions i
mesures prèvies a la proposta d’escolarització a la UEC
Des del curs passat, 2012-13, que és quan es
va incorporar l'alumne a l’institut, s'han considerat diferents mesures per
pal·liar aquest comportament i per tal d'atendre les necessitats específiques
de J. entre les que destaquem:
a)
un seguiment individualitzat amb treball específic;
b)
l’establiment d’estratègies de caire preventiu davant aquestes conductes;
c)
la creació de vincle afectiu entre l'alumne i
la psicopedagoga del centre.
d)
seguiment des de l’EAP per part de la treballadora social i de la
psicopedagoga;
e) coordinació
amb els serveis socials del districte
f)
una adaptació curricular, ajustant els aprenentatges a les seves capacitats;
g)
un treball amb la família per intentar construir vincles positius.
Per les necessitats educatives que
manifesta l’alumne val a dir que es va escolaritzar en un grup reduït, on les
activitats d'ensenyament-aprenentatge reben un tractament individualitzat, no
es va aprofitar pels motius exposats i actualment es troba escolaritzat en un
grup ordinari.
3. Aspectes que cal prioritzar i
proposta d’UEC adient a l’alumne
Pensem
que és bo per a l’alumne orientar llur formació a partir d’uns aprenentatges on
pugui treballar continguts que li permetin llur inserció social. Aprenentatges
motivats per la problemàtica d’adaptació que presenta a l’àmbit acadèmic del
centre, per la manca d’interès que presenta. Aquesta orientació pensem hauria
de poder comptar amb activitats que impliquin experimentació amb diferents
sortides laborals, per a que en J. vagi descobrint el seu propi interès i tria
personal, en funció de capacitats, preferències, etc.
La
proposta que es fa des del centre, punt 3 Informe EAP, es basa en la derivació
de l’alumne cap a l’entorn UEC ACI, per
la confiança que li pot generar, ja que a nivell familiar és coneguda per l’escolaritat
d’un germà gran d’en J. Alhora és bo posar de manifest que la família està
d’acord amb l’escolarització compartida que es proposa.
Signatura
de
XXXX ,
5 de maig de 2014
---------
REUNIÓ COMISSIÓ SOCIAL
Institut XXX
05 del 2014
ASSISTENTS:
Coordinadora Pedagògica, Psicopedagoga
EAP, tutora unitat 2, tutora Aula
d’Acollida, Psicopedagoga INS, Serveis Socials EAP, Educadora Serveis Socials, Educadora
Social Serveis Socials.
ALUMNES
IPY
Fa dos anys que
la mare no accepta el seguiment de Serveis Socials.
Està fent seguiment
psicològic al XXX.
A l’institut no
s’ha observat cap problema significatiu.
JI
Continúa la
mateixa problemàtica familiar, coneguda als
Serveis Socials i a l’institut, sense canvis significatius.
Últimament falta
molt a XXX.
Al partir del
tercer trimestre la ZZZ de l’institut li està fent seguiment individual.
A l’institut
s’ha iniciat procés de derivació UEC ACIS pel curs vinent.
Està faltant
molt a les classes últimament.
ASF
Des de fa temps
presenta afonía no tractada per cap professional. La mare no li dóna
importància.
Encara no s’ha
solucionat el tema de les ulleres.
S’hauria de fer
mirar el problema de la veu i de la vista.
LE-MP
Els pares s’ha
separat definitivament. Ha estat una separació força conflictiva (el pare
maltractava a la dona i als fills, no va acceptar la separació).
La mare està
rebent suport psicològic pel problema de la separació.
Encara no se sap
com quedarà el tema de la custòdia.
A l’institut es
mostra sovint molt dispers i desorganitzat, però és un noi amb capacitats. És
alumne de la unitat.
Va dir que no hi
aniria al crèdit de síntesi de juny. Es comenta que el pare no té problemes
econòmics, potser la mare sí.
Serveis Socials
intentarà averiguar quin és el motiu real pel qual no farà la sortida i
s’intentarà que la faci.
ÁCA
L’EAIA ha proposat un Pla de Treball:
1 . Seguiment
des de XXX del noi i la mare.
2. Seguiment des
de XXX del pare.
És convenient que
es vinculin a aquests serveis. Al mes de juny es farà valoració per veure si
han complert el Pla de Treball.
Al pare se li ha
derivat al CSMA.
A l’institut i a
YYY està presentant molts problemes conductuals, però a YYY aprofita una mica
més el temps i treballa.
Probablement
haurà de repetir curs, el resultat acadèmic no és bo.
No se li donarà
d’alta al CSMIJ fins que no es vinculi a XXX.
LCA
Se l’ha derivat
a XXX.
A l’institut no
manifesta cap problema significatiu.
JEP
Es manté el
seguiment des de Serveis Socials.
A l’institut té
moltes dificultats acadèmiques.
Assisteix a XXX
fora del centre.
AMM
La mare no va
assistir a la cita programada al mes de febrer a Serveis Socials.
Està estudiant a
la UEC (branca xxx). Els resultats
acadèmics no són gaire satisfactoris, sí en canvi, el compromís d’anar cada dia
al centre i la relació amb el professorat i els companys i companyes.
També se l’està atenent
a XXX pel problema de consum. Aquest seguiment es fa de manera individual
perquè la família no s’ha volgut vincular, hi va un cop al mes.
A l’Institut fa
seguiment amb la XXX un cop al mes.
És una alumne
conductualment complicat i amb problemes familiars de tipus econòmics i
relacionals.
S’ha d’estar
pendent amb la família perquè s’ha observat que possiblement la tieta suplanta
a la mare en les entrevistes (són bessones).
ALF
La situació
econòmica de la familia és molt dolenta. Serveis Socials està oferint suport
econòmic, emocional i de recerca de feina.
La mare està
deprimida, però no vol rebre tractament médic.
A l’institut el
noi ha dit que no aniria al crèdit de síntesi. La familia no ha demanat cap
ajut econòmic per la sortida, tot i que la tutora havia parlat amb la mare i li
havia dir que podia fer la demanda.
És alumne de la
unitat. Té faltes d’assistència i sovint ha de marxar a casa perquè manifesta
malestars psicosomàtics (mals de cap, mals de panxa....).
La mare va
informar a la tutora que el noi patia de migranyes i que per això faltava
alguns dies. Es va comprometre a portar un justificant mèdic que no ha portat,
tot i que se li ha demanat de manera reiterada. Tampoc justifica les faltes.
És un noi que té
un bon comportament a l’institut i s’esforça, però la situació familiar és molt
complicada. La tutora considera convenient prendre alguna mesura preventiva
perquè en un futur no li acabi afectant emocionalment.
Serveis Socials li
proposarà pel curs vinent a XXX.
A l’institut
també se li proposarà perquè faci la repesca d’estiu.
DG
Se’l veu bé, tot
i que fa poc va morir el pare, tampoc té
la mare.
VRP/RRFP
A Serveis
Socials consta un informe de la guàrdia urbana per absentisme dels germans.
Serveis Socials
demana que se’ls comuniqui les faltes d’assistència que tenen per poder anar
controlant.
AD
A Serveis
Socials consta un informe de la guàrdia urbana del mes d’abril perquè se la va
trobar a la XXX, al migdia, amb coma etílic.
Serveis Socials
es van entrevistar amb el pare per aquesta situació. Va explicar que no entenia
res del que estava passant. També va dir que la noia havia tingut dos intents
d’autòlisis importants i que per això havia començat a visitar-se al CSMIJ.
La noia viu a
casa dels avis amb la mare i el pare (tot i que estan separats), un tiet i una
germana.
La mare treballa
d’auxiliar d’infermeria per les nits i li costa anar a les entrevistes de
Serveis Socials.
Es considera que
no hi ha gaire control familiar. Serveis Socials continuarà fent seguiment.
SP
Seveis Socials
ha fet traspàs a l’EAIA amb la finalitat que es desamparin dels pares. Es
considera molt convenient que es reguli la seva custòdia.
Es mantenen
entrevistes amb la tieta, la qual es mostra cada cop més desbordada, ja que l’avia
està pendent d’una intervenció quirúrgica.
La mare ha fet
algún intent de voler emportar-se-la.
La situació
econòmica de la família és dolenta. Viuen dels 600 euros de la pensió de
l’avia. Serveis Socials s’està fent càrrec de les despeses de l’institut i li
van facilitar una targeta moneder. Serveis Socials ja han pagat la sortida del
crèdit de síntesi.
Des de XXX està
treballant amb la S de manera prioritària la relació amb els altres.
A l’institut és
alumna de la unitat. Té un comportament acceptable, tenint en compte la seva
situació personal i familiar, però té moltes dificultats per ser acceptada pels
seus companys. Aquests aspectes s’estan treballant a nivell individual i grupal
amb la ZZZ de l’institut.
EC
A la familia hi
ha problemes familiars. Pares separats. La mare explica que tots els fills
estan malament. El noi no vol veure al pare, la mare està desbordada per la
situació.
Familia pendent
de regular la custòdia dels fills.
A l’institut ha
tingut algun incident de certa consideració, el qual es va haver de trucar a la
guàrdia urbana (es va barallar amb un company de l’institut).
Està fent
seguiment al CSMIJ
Es va presentar
a les proves d’accés a CFGM i les va aprovar.
Serveis Socials
té pendent de citar al pare i la mare, el noi no vol anar-hi.
J i ER
Situació
familiar molt complicada.
J manifesta
molta desmotivació a l’institut i problemes de comportament. Ha estat expultat de
l’institut alguns dies per aquest motiu.
E també està
faltant a les classes i es mostra molt desmotivada.
L’institut
demana intervenció de Serveis Socials.
S’ha de fer
fitxa de detecció de riscos socials.
MG
En entrevista
individual manifesta molta ràbia cap a la mare i sentiment de culpabilitat.
Explica que
consumeix cannabis per desangoixar-se. Mentalment es mostra molt embolicada, no
està gaire bé a nivell emocional.
S’ha visitat dos
cops als CSMIJ.
A classe no fa
res i ha tingut alguna baralla a l’institut. Se l’ha derivat a la Comissió de
Convivència.
Des de
l’institut se li va proposar la derivació cap a una UEC. S’estàn fent els
tràmits corresponents.
El curs passat
els Serveis Socials fa fer un informe de reconeixement de NEE per mancances
socials.
Actualment no se
li està fent seguiment des de Serveis Socials.
BAIXES COMISSIÓ SOCIAL
UU
Data baixa:
18.01.14
JMDT
Data baixa:
18.01.14
Motiu: baixa del
centre.
MD
Data baixa:
18.02.14
Motiu: Fora del
territori.
AL
Data baixa:
febrer 2014
Motiu: la
familia va marxar del país.
CM
Data baixa: maig
2014
Motiu: Derivació
EAIA
MG
Data baixa: març
2014
Motiu: Derivació
EAIA
DO
Data baixa:
abril 2012
Motiu: Canvi de
territori
JEV
Data baixa:
31.04.14
Motiu: Derivació
EAIA
SP
Data baixa: maig
2014
Motiu: derivació
EAIA
ALTRES TEMES
L’OB serà substituida
per l’ES i MG per SV.
Resta pendent planificar
calendari de reunions pel curs vinent. S’ha de tenir en compte que els xxx pel
matí no treballa l’equip d’educadores socials.
Calendari reunions CAD
CALENDARI DE
REUNIONS DE LA COMISSIÓ DE
LA DIVERSITAT
CURS 2013-2014 Hora: dijous de 10:00h a 11:00h
SETEMBRE
|
Dia 12
C.
General
Sessió 0
|
Dia 19
C.
General
Sessió 1
|
Dia 26
C.
Social
Sessió 2
|
|
|
OCTUBRE
|
Dia 3
1r i
2n ESO
Sessió 3
|
Dia 10
3r i
4t ESO
Sessió 4
|
Dia 17
C.
General
Sessió 5
|
Dia 24
C.
Social
Sessió 6
|
Dia 31
1r i
2n ESO
Sessió 7
|
NOVEMBRE
|
Dia 7
3r i
4t ESO
Sessió 8
|
Dia 14
C.
General
Sessió 9
|
Dia 21
C.
Social
Sessió 10
|
Dia 28
1r i
2n ESO
Sessió11
|
|
DESEMBRE
|
Dia 5
3r i
4t ESO
Sessió12
|
Dia 12
C. General
Sessió 13
|
Dia 19
C.
Social
Sessió 14
|
|
|
GENER
|
Dia 9
1r i
2n ESO
Sessió 15
|
Dia 16
3r i
4t ESO
Sessió 16
|
Dia 23
C.
General
Sessió 17
|
Dia 30
C.
Social
Sessió 18
|
|
FEBRER
|
Dia 6
1r i
2n ESO
Sessió 19
|
Dia 13
3r i
4t ESO
Sessió 20
|
Dia 20
C.
General
Sessió 21
|
Dia 27
C.
Social
Sessió 22
|
|
MARÇ
|
Dia 6
1r i
2n ESO
Sessió 23
|
Dia 13
3r i
4t ESO
Sessió 24
|
Dia 20
C.
General
Sessió 25
|
Dia 27
C.
Social
Sessió 26
|
|
ABRIL
|
Dia 3
1r i
2n ESO
Sessió 27
|
Dia 10
3r i
4t ESO
Sessió 28
|
Dia 24
C.
General
Sessió 29
|
|
|
MAIG
|
Dia 8
C.
Social
Sessió 30
|
Dia 15
1r i
2n ESO
Sessió 31
|
Dia 22
3r i
4t ESO
Sessió 32
|
Dia 29
C.
General
Sessió 33
|
|
JUNY
|
Dia 5
C.
General
Sessió 34
|
Dia 12
C.
Social
Sessió 36
|
Dia 19
A concretar
Sessió 37
|
|
|
PERSONES QUE FORMEN PART D’AQUESTA COMISSIÓ:
Coordinadora pedagògica
Tutora d’Aula d’acollida
Psicopedagoga i tutora del grup unitat
de 1r d’ESO
Tutora del grup 3r E i professora unitat
de 2n d’ESO
EAP
Logoeda del CREDAC
Serveis socials Garcilaso
Proposta continuació Pràcticum
Primer esbós
kkk
PLA D’ACTUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA, PRÀCTICUM II
1. Elaboració del Pla d’Intervenció Psicopedagògica
1.1 Títol de l’informe
Potenciació d’interrelacions i de recursos intercentres (Primària i
Secundària)
1.1.1 Subtítol
Foment del treball col·laboratiu i de la millora dels resultats acadèmics,
a partir de l’aplicació de programes del Departament d’Ensenyament i de metodologies comunes compartides.
1.1.2 Paraules clau
Potenciació, interrelacions, treball col·laboratiu, millora de resultats
1.2 Fonamentació teòrica de l’informe (màx. 250 paraules)
La perspectiva teòrica que
fomentarà el pla d’actuació pretén aproximar-nos al marc conceptual i
metodològic de la intervenció i l'assessorament psicopedagògic que parteix
d'un model col·laboratiu, basat en el model constructivista. L'escolarització actual, en el marc del
sistema Educatiu, dóna importància al procés d'aprendre, a les actituds, a la
manera com els alumnes construeixen els coneixements (no l'acumulació de
conceptes). Fet que implica educar en la diversitat, en la creació d'un centre
obert amb un model de currículum que faciliti els aprenentatges.
El coneixement pensem que ha de
ser una construcció col·lectiva mitjançant la participació
i el diàleg permanent de tots els agents educatius,
atenent les particularitats del propi context, cosa que facilita algunes de
les finalitats de l’OIP com ara: la potenciació del bon
funcionament dels mecanismes i dels recursos; l'augment de l'eficàcia de les
intervencions; l'avaluació del tipus i de la intensitat de les ajudes
necessàries; l'anàlisi i la reflexió compartides vers les tasques
quotidianes, per potenciar la significativitat dels aprenentatges, etc. Aquest
darrer caracteritza el model
de preventiu, on tots els agents educatius es corresponsabilitzen en
la cerca de solucions davant una problemàtica o en la introducció de millores
en el funcionament del centre, planificació, actualització i revisió
del currículum, a diferència d’altres models de caire més correctius -com
el model clínic-.
Del bagatge dels estudis de
psicopedagogia destaquem: Polítiques Educatives i legislació escolar, intervenció
psicopedagògica, Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica, Psicologia
de l’Educació, Noves Tecnologies de la Informació i la comunicació a l’Educació.
1.3 Intervenció que es farà (màx. 300 paraules). (Accions)
Descripció:
El traspàs Primària-Secundària és un moment molt important per tot
l’alumnat, d’ací que pretenem millorar la situació creant vincles per a que l’alumnat,
principalment amb dificultats, de 1r d’ESO, se’n ressenti el mínim possible en
tots els àmbits, i, en els resultats acadèmics.
Objectius:
-
Analitzar i fer el
seguiment dels resultats dels alumnes de 6è de Primària que s’incorporen a la
Unitat de l’Institut a 1r d’ESO.
-
Fomentar el treball col·laboratiu
entre els diferents centres educatius.
-
Marcar i seguir unes
fases d’intervenció psicopedagògica que afavoreixin el pla d’intervenció.
-
Determinar activitats a
desenvolupar en cadascuna de les fases.
-
Recollir informacions i
consensuar diferents programes, recursos, actuacions per ajudar en la millora
dels resultats acadèmics.
-
Emprar diferents
instruments de recollida d’informacions: observació, entrevista...
-
Impulsar els
ensenyaments-aprenentatges a partir de metodologies compartides intercentres.
-
Establir un protocol
d’actuació orientatiu per als docents, producte del pla.
Durant el Pràcticum II es pretén establir contextos concrets d’intervenció
en l’àmbit de l’organització i la gestió d’aquests centres educatius amb
protocols d'actuació.
La idea és cercar mesures sigui a partir de les metodologies
emprades en els centres , sigui a partir de programes del departament
d'Ensenyament, com: Programa de Millora Intensiva, Pla de lectura, Agenda 21,
Biblioteca.edu, etc., com a suport i reforç a necessitats individuals
d'aprenentatge, dels alumnes recent incorporats a l'institut, amb mancances
concretes.
Aquesta potenciació pot sorgir de diferents
dinàmiques compartides, per actuar com a prevenció i reforç, bàsicament en els matèries
instrumentals. Es vol crear vincles, fomentar i impulsar les
interrelacions intercentres per potenciar el treball cooperatiu i incidir
en la millora de resultats dels alumnes de diversitat de 1r d’ESO,
especialment en aquells que requereixin suport educatiu en els seus
aprenentatges, sigui per adaptacions concretes, nee o altres raons.
2. Àmbits d’intervenció escolar
La intervenció psicoeducativa que es pretén dur a terme
es centrarà en l’àmbit de l’educació secundària, en alumnes de 12 a 13 anys, en
aquest moment de canvi d’etapa i canvi de centre educatiu, coincidint l’inici
de curs i el període de Pràcticum.
Es concreta en un centre educatiu públic on es vol
analitzar, consensuar i proposar mesures de suport i assessorament en contextos
de l’educació formal.
El pla que s’espera elaborar abraça diferents temàtiques
integrades, que no excloents, com a tema únic. Enumerem els que pensem seran
tractats al llarg del desenvolupament o que poden ser més pròxims a partir de
la tria temàtica feta:
–
Atenció a la diversitat
–
Assessorament per a la
implementació de plans
individualitzats per a alumnes amb necessitats educatives
especials
–
Assessorament
curricular, didàctic i metodològic en les matèries instrumentals
–
Orientació i intervenció
psicopedagògica per al desenvolupament
acadèmic i personal, i per a la transició a l’etapa de
secundària
–
Col·laboració en
l’establiment de vincles intercentres
–
Integració de les
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en
processos d’ensenyament i aprenentatge
