MARC TEÒRIC

ÍNDEX
Interrogants
Relació de matèries i situacions del centre
Relació amb el marc teòric
Model col·laboratiu
Zona de Desenvolupament Pròxim
Harmonies i disharmonies amb la teoria







Interrogants

Abans d'iniciar el període de pràctiques i fins i tot d'iniciar els estudis en psicopedagogia, com a professional del món de l'ensenyament era coneixedora de l'àmbit d'intervenció duta a terme des del centres i amb la iniciativa de la figura de la psicopedagoga dels centres. En tenir una mica més de coneixements un dels primers dubtes ha estat el de saber quina mena d'intervenció s'aplica al/s centre/s.

Seria correctiva? clínica? Més educativa? Pot ser preventiva?

Ens ha agradat experimentar la resposta i veure alhora com s'aplica en els diferents casos. Hem descobert que la resposta única és complicada. Ha estat agradable detectar que les intervencions dutes a terme al centre procuren ser preventives, enriquidores i quan cal, en algunes ocasions, correctives. Fet que ens fa pensar en les diferents matèries i models teòrics estudiats, els quals detallem tot seguit.

Relació de matèries i situacions del centre

En aquesta etiqueta pretenem deixar constància d'alguns continguts que em permeten comprendre millor algunes de les pràctiques amb la psicopedagoga, ja que a partir de l'estudi d'algunes matèries he pogut seguir   les tasques de la tutora, així com llur intervencions. Són diverses, però especialment, per fer de l'etiqueta una etiqueta breu, tal com se'ns recomana, en destacarem les següents: Models d'Orientació i Intervenció Educativa, Psicologia de la Instrucció, Anàlisi dels Casos, Dificultats d'Aprenentatge durant l'Edat Escolar, Educació Especial, Diagnòstic en Educació, Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en Educació.

Aquestes matèries m'han ajudat a comprendre millor el context, la finalitat, els continguts i els propis processos de la intervenció duta a terme per la psicopedagoga, tutora de pràctiques. De la relació amb la pràctica a l'aula amb el desenvolupament d'aprenentatges amb els estudiants olem posar de manifest especialment el model col·laboratiu i la potenciació de la ZDP, que tot seguit detallem.

Relació amb el marc teòric

En el centre on duem a terme les pràctiques ens adonem que l'assessorament psicopedagògic parteix d'un model col·laboratiu. L'escolarització actual, en el marc del sistema Educatiu, dóna importància al procés d'aprendre, a les actituds i a la manera com els alumnes construeixen els seus coneixements (no a l'acumulació de conceptes). Fet que implica educar en la diversitat, en la creació d'un centre obert per tothom amb un model de currículum ampli i reflexiu que faciliti els aprenentatges. Segons l'adequació a les necessitats educatives actuals es parla de diferents teories ( David Ausubel, Teoria de l'aprenentatge significatiu; Jean Piaget, Lev Vigotsky: Teoria de l'aprenentatge) en l'ensenyament i aprenentatge (E-A).

L'orientació i intervenció psicopedagògica (OIP), en el procés d'E-A de l'alumnat amb dificultats, amb el pas del temps ha fet ús de diferents estratègies segons l'enfocament. Distingirem:

1) el clínic, humanista i conductista, on la feina de l'assessor és paral·lel·la a l'activitat educativa, es cerca l’origen de les dificultats en factors de caràcter individual (cognitius, afectius, neurofisiològics). La intervenció de l’assessor consistirà en modificar els factors, establir intervecions de manera individual, intensiva, puntual i externa, fet que la psicopedagoga del centre té en compte i practica, sigui amb la interacció amb l'alumnt i/o amb  l'ajuda de les famílies, i,

2) l'enfocament col·laboratiu basat en el model constructivista (s'assenta en la idea que la finalitat de l'educació que s'imparteix és promoure els processos de creixement personal en el marc de la cultura del grup al qual pertany), on l'aprenentatge és un procés de construcció interna de la realitat; representa una reorganització d'estructures o esquemes cognitius preexistents en l'aprenent. Es caracteritza per no fragmentar el conjunt dels processos que conformen l'aprenentatge. Cerca l'origen de les dificultats a partir d'interaccions específiques, produïdes per diferents factors en un context concret. L'assessora identifica i valora quins són els mecanismes interactius que influeixen en l’origen i manteniment de les dificultats i intervé per canviar-los amb l'ajut altres agents, -consideració no compartida pels anteriors models-.

El coneixement, des del punt de vista de la psicopedagoga del centre de Pràcticum creu que ha de ser una construcció col·lectiva mitjançant la participació i el diàleg permanent de tots els agents educatius, atenent les particularitats del propi context, cosa que facilita algunes de les finalitats de l’OIP com ara: la potenciació del bon funcionament dels mecanismes i dels recursos; l'augment de l'eficàcia de les intervencions; l'avaluació del tipus i de la intensitat de les ajudes necessàries; l'anàlisi i la reflexió compartides vers les tasques quotidianes, per potenciar la significativitat dels aprenentatges, etc. Aquest darrer caracteritza el model de preventiu, on tots els agents educatius es corresponsabilitzen en la cerca de solucions davant una problemàtica o en la introducció de millores en el funcionament del centre, planificació, actualització i revisió  del currículum, a diferència d’altres models de caire més correctius -com el model clínic-.

El model és extensiu, s'impliquen tots els àmbits (no un de sol), els constituïts per la interacció entre els sabers seleccionats dins els projectes institucionals, l'equip docent i els alumnes, els qual conflueixen interactivament en els continguts programats, els docents i l'alumnat -Denominats 'Triangle interactiu '. 

Coll, C. (1994)-.  

Aquesta interacció amb l'adult, segons L.S. Vigotsky (1977), a través del procés d'ensenyament-aprenentatge i dels instruments mediadors, es va creant en el nen la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP), que és la distancia entre el nivel de desarrollo determinado por la capacidad por resolver independientemente un problema, y el nivel de desarrollo potencial, determinado a través de la resolución de un problema bajo guía de un adulto o en col·laboración con otro compañero más capaz. 

En el centre i per la persona professional en psicopedagogia és un dels elements clau. És una activitat social que implica cooperació i reciprocitat. Vigostky  (psicòleg, autor de la Teoria de l'Aprenentatge, basada principalment en l'aprenentatge sociocultural de cada indivvidu i per tant, en el medi on es desenvolupa) argumenta “Aprendemos con la ayuda de los demás”.

Harmonies disharmonies amb la teoria

Un cop exposada la teoria, punt de partida de les pretensions d'actuació del centre, en relació a l'aplicació pràctica d'aquest model a l'institut i a tall de conclusió, direm que encara predomina el model prescriptiu, el qual entra en contradicció amb el nou rol de l'assessor, en qualitat de col·laborador, i element clau en la presa de decisions. L'existència de dificultats per treballar col·laborativament ens permet detectar certa manca de conscienciació del model i cert grau de maduresa no resolt en relació al concepte de tasca educativa, que segons Ausbel -una de les personalitats més importants del constructivisme- (1983) és la constituïda per tres elements: 1) el professorat i llur manera d'ensenyar; 2) l'estructura de coneixement que conformen el currículum i llur implementació, i 3) l'entramant social en el qual es desenvvolupa el procés educatiu (element menys consolidat).

Un cop exposada la teoria a partir de la qual es procura treballar des del centre, 

És bo comptar amb l'ajuda d'una professional que ocupa una posició estratègica, coneixedora directa de matèries, famílies, entorn, que permeten avançar vers l'autonomia de centre i generació d'estratègies, en defensa de llurs opinions, acceptació de normatives, acords, sancions, resolucions, fruit d'un treball conjunt com a mitjancer per al progrés, orientació de futur i qualitat dels serveis, tot i que queda molt de camí per recórrer encara. Hem de reconèixer però que malgrat llur preparació i predispoció la innovació no resulta fàcil, i és per això que malgrat tenir unes concepcions cal actuar relacionant les diferents tendències i/o maneres de fer, tot i que encarrilant vers aquesta tasca col·laborativa i en coordinació entre els diferents membres participants en la comunitat educativa. L'espai marcat fixe de les reunions dels dijous resulta una peça clau per anar donant i adquirint confiança entre els professionals.

REFLEXIONS

ÍNDEX
1. Marc legislatiu
1.1 LOE
1.2 LOGSE
1.3 LOMCE

2. Documents del centre i funcions actuals de la psicopedagoga
3. Plantejament de reflexions


REFLEXIONS

Trobem molt adient iniciar aquest apartat explicant que la meva participació en aquest Pràcticum ha estat d'observadora davant de fets, esdeveniments i situacions desconegudes, alhora que de seguiment en tots els àmbits de la vida de l'institut, així com de participació, en la mesura del possible i sempre amb el suport de la tutora i psicopedagoga del centre, seguint recomanacions, explicacions, maneres d'actuació davant la complexitat d'alguns casos i l'abast de finalitats que porta a terme. Això m'ha portat a diferents reflexions a preguntes internes, a dubtes, a reflexions, algunes de les quals les escrivim en els diferents apartats d'aquest blog, tot i que en fem un concentrat al final d'aquest apartat per donar més relleu a l'etiqueta.

Dit això i en relació a un aspecte molt determinat per la tasca professional d'un centre educatiu encapçalem aquest apartat fent un ràpid repàs a partir dels períodes legislatius més rellevants de la història dels darrers temps acadèmics.

1. MARC LEGISLATIU

En un termini prou breu de temps hem observat com hi ha hagut replantejaments i canvis profunds en  la matèria educativa. La LOE per exemple unifica gairebé tot el  desenvolupament del dret a l’educació -llevat de la LODE aprovada al 1985 i modificada per totes les lleis orgàniques posteriors-., d’acord a les noves exigències de la societat actual, ben diferents de les dels anys 90.

1.1 LOE

La LOE recull força  mesures innovadores en relació a altres legislacions anteriors: funcions del professorat, requisits de formació inicial i permanent especialització adient al currículum que s’ha d’impartir, participació en l’activitat educativa, tutories, relació amb les famílies, amb l’entorn del centre, etc.

     1.2 LOGSE

Val a dir però que malgrat les transformacions profundes de la societat i del sistema educatiu entre els anys 1990 i el 2006 la transformació de la regulació del professorat no s’acaba d’evidenciar. En la LOGSE es van regular diferents aspectes: ingrés al cos, promoció interna, promoció professional i docent, entre altres, però resten contradiccions per resoldre pel que fa a la funció pública, s’ingressa accedint a un cos, però l’organització rau en l’ocupació dels llocs de treball i les especialitats docents dels funcionaris que imparteixen docència; mestres i professors són considerats funcionaris, però estan exempts de qualsevol tipus de formació oferta al funcionariat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya o altres prestacions del portal de funcionaris.

A banda seria bo també tractar altres temes com ara: la simplificació de les nombroses especialitats de la secundària (19 a batxillerat) o de la formació professional (54); el recolzament i suport proposats en  l’autonomia de centre; la definició de tasques encomanades als diferents membres participants en el procés educatiu; el reconeixement, la dedicació, els valors, la manca de prestigi i  de valoració vers la docència; la promoció i mèrits professionals, entre altres.

Destacarem la importància que hauria de tenir  l’articulació entre el sistema educatiu i el món del treball, com un dels objectius prioritaris de les polítiques de desenvolupament econòmic. Cada país hauria de tenir coneixement del grau d’equitat i del desenvolupament mitjançant l’ús d’indicadors com: taxes d’atur per nivells de formació, taxa d’activitat segons el nivell educatiu, índex salarial per nivell de formació dels treballadors, etc.

Entenem que l’educació no ha d’adequar-se exclusivament a les necessitats econòmiques de la societat, sinó que també ha de tenir la capacitat d’orientar els canvis socials i econòmics. L’educació compleix un paper per si mateixa en el desenvolupament social contribuint a la igualtat d’oportunitats, compensant desigualtats, afavorint l’enriquiment cultural i el progrés de llurs coneixements, fins a quin punt s’assoleix l’equitat sense renunciar a la qualitat?

El propi sistema,  el sistema d’educació no formal (inversió en formació ocupacional, pel medi ambient, pel temps lliure, etc.), el coneixement de l’entorn, el benestar, la política social (no només l’educativa) també requereixen de l’atenció i valoracions per ser-ne conseqüents i prendre’n les mesures oportunes.

1.3 LOMCE

A banda dels comentaris fets, en relació a la LOMCE, en l'apartat de les reflexions (mireu apartat Reflexions) pretenem destacar que és en l'especialització dels centres on, amb la llei, s'adquireixen les competències de les direccions dels centres, especialment en la selecció dels docents. El ministre proposa el control de les direccions per dur a terme el seu projecte en el sistema educatiu.
A la nostra manera d'entendre hi haurà una tipologia de centres públics, altres de privats i els privats concertats. Dins dels públics hi haurà els ordinaris i els que s'especialitzaran, a partir de la segregació i la tria dels alumnes, com també els estudiants que es decantaran vvers la Formació Professional. De la mateixa manera hi haurà unes direccions especialitzades segons les tasques realitzades en els centres.

Tot i que pot semblar que les atribucions de les direccions siguin absolutes i sigui la novetat de la LOMCE, val a dir que a la LOECE (Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars, 5/1980) ja es pasava les competencies de les direccions al titular del centre, en el privats concertats. als públics es passa les funcions del Consell Escolar a les direccions.

En relació amb altres lleis, i amb aspectes prou rellevants ressaltarem que aquesta llei trenca la línia de participació de la comunitat educativa iniciada amb la Constitució i amb la LOCE (Llei Orgànica de la Qualitat de l'Educació 10/2002); però hi ha coincidències pel que fa al control de la selecció de les direccions per part de l'Administració

2. DOCUMENTS DE CENTRE

En relació als Documents de centre una de les primeres reflexions internes en el centre pròpiament a les que hem arribat  fa referència al Projecte Educatiu del Centre (PEC)  en relació a l’organització actual, ja que d'ací pensem es marquen unes línies d’actuació, per tal de redefinir la línia pedagògica, compartida i assumida entre el claustre de professorat i la Comunitat, per dur a terme les tasques que se’n derivin entre tots els integrants de la comunitat educativa.

El projecte de direcció (PdD) és un altre dels documents del centre, elaborat per la direcció, que ha de contenir, entre altres, la missió, la visió del centre, perquè en el cas que estem practicant es vol que el centre sigui un centre de qualitat en l’ensenyament i, també, en els valors de l’educació, de la manera més satisfactòria possible.

Hem de dir que pel que fales funcions de la psicopedagoga, com a ara:
-  Planificació i participació en l’elaboració d’adaptacions curriculars dels alumnes amb necessitats educatives especials.
- La intervenció i assessorament de l’alumnat, les famílies, els equips docents i l’equip directiu sobre l’orientació personal, professional i acadèmica.
- Avaluació del procés de treball i els documents obtinguts: entrevistes, diagnòstics, informes.

No són finalitats que quedin paleses en la documentació del centre. Altres que hi consten no explícitament, però que es poden deduir, en els documents teòrics, però no amb la precisió que potser seria bo reflectir són per exemple:
- Atenció individualitzada directa d’alumnes que la requereixen, per les nee; implementació de classes i avaluació d’aquests alumnes amb nee.
- Identificació i avaluació de les nee en coordinació amb els docents del centre i altres professionals externs: Serveis Socials, CSMIJ, UEC, EAIA, CRAE, Justícia Juvenil, Hospital de dia, altres serveis.



PLANTEJAMENT DE REFLEXIONS

Durant aquest període de pràctiques ens hem plantejat diferents qüestions, unes de caire més general i altres més específiques, algunes d'elles les transcrivim, les distingim i les compartim en aquest indret del bloc.

Qüestions GENERALS:
En la nostra tasca docent què procurem que aprenguin els alumnes?
En quina mesura considerem que aprenen allò que ens proposem?
La metodologia, els recursos, el tipus d'avaluació és el més adequat?
S'adiu amb els objectius establerts?
Des de la tasca docent que podem aportar?
Com podem participar de la millora dels aprenentatges dels estudiants?
Institucionalment es contempla que es puguin assolir els reptes establerts en els diferents etapes?


Qüestions CONCRETES:
Els alumnes que formem éstan preparats i compromesos amb la societat?
Com ho podem valorar?
Tenim espais de temps per tractar aquests aspectes amb els alumnes directament?
Autoqüestionem les pròpies febleses? i, els punts forts del nostre afer diari?





 

MARC LEGISLATIU

ÍNDEX

1. ASPECTES GENERALS al marc legislatiu educatiu

Introducció 

1.1 Competències educatives de la Generalitat de Catalunya

1.2 Tractament de l'autonomia de centres

1.3 Referents estatals

1.4 Competències educatives de l'Estat

1.5 LOMCE

1.6 Altres marcs normatius relacionats amb la DIVERSITAT

2.  ORIENTACIÓ EDUCATIVA

2.1 Xtec

2.2 LEC

2.3 Decrets i Ordres d'Avaluació

2.4 Resolucions

2.5 Document d'orientació sobre l'atenció a la diversitat a l'ESO

3. LA CARTA DE COMPROMÍS

3.1 Llei  d'Educació de Catalunya 12/2009

3.2 Decret 102/2010 d'Autonomia de centres

3.3 Decret 115/2010 de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent

3.4 Decret 143/2007 d'Ordenació d'ensenyaments d'educació

3.5 Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics i privats

4. Pla de Govern 2011-2014

MARC LEGISLATIU

1. ASPECTES GENERALS MARC LEGISLATIU EDUCATIU

INTRODUCCIÓ

Les tendències de la política educativa actual, a Catalunya vénen marcades per  la Llei d’Educació de 

Catalunya (LEC) http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5422/950599.pdf, pel Decret 

d'Autonomia http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5686/1108859.pdf, i pel Decret de les 

direccions de centre http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5753/1147537.pdf, bàsicament. 

Es pretén fomentar l’autonomia de centres, per a que cada centre s’adapti a les singularitats del seu alumnat i del seu entorn. 

Aquesta orientació pot ser un estímul positiu per a tots els centres.

1.1 Competències educatives de la Generalitat de Catalunya

Destaquem les principals competències educatives de la Generalitat

D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC):

• És competència plena (no exclusiva) la regulació i administració de l’ensenyament en tota la seva 
• extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l’àmbit de les seves competències, sens prejudici
•  d’allò que disposen l’article 27 de la Constitució i lleis orgàniques.

D’acord a les lleis orgàniques successives  desenvolupades:

• Segons la LOGSE: La Generalitat pot expedir títols acadèmics i professionals. Competència executiva
•  (art. 131.4)
• Segons Reials Decrets: La gestió i administració dels sistema escolar i la capacitat de catalanitzar 
• l’escola -en llengua i continguts-, sempre que no contradigui la CE o les lleis orgàniques.

Competències exclusives:

• Té competència exclusiva (art. 131.1) sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o d’una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat.
• Sobre la llengua pròpia, que inclou la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català (Títol IV, Art. 143).

1.2 Tractament de l'autonomia de centres

Destaquem el tractament que es dóna a l’autonomia dels centres

Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu,  i de gestió de 

recursos humans i materials.

L’article 90 de la Llei d'Educació de Catalunya diu que els òrgans de govern de cada centre 

poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per assolir-los, organitzar el centre, 

determinar els recursos que necessita i definir els procediments per aplicar el projecte educatiu.

L’autonomia dels centres s’orienta a assegurar l’equitat i l’excel·lència de l’activitat educativa.

 És a l’article 77 on s’enumeren els criteris per a l’orientació organitzativa pedagògica dels centres: 

integració de l’alumnat, desenvolupament de les capacitats, implicació de les famílies, la coeducació, etc.

1.3 Referents estatals

Ara bé hem de tenir presents sense deixar de banda els referents estatals en el camp de l'educació, com

la LOGSE https://www.boe.es/boe/dias/1990/10/04/pdfs/A28927-28942.pdf, 

la LOE http://www.boe.es/boe/dias/2006/05/04/pdfs/A17158-17207.pdf, 

i ara per ara la LOMCE http://www.boe.es/boe/dias/2013/12/10/pdfs/BOE-A-2013-12886.pdf

1.4 Competències educatives de l'Estat

Dins de les competències educatives de l’Estat en destaquem:

D’acord amb l’article 149 de la Constitució Espanyola (CE):

• Les normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la CE, les lleis orgàniques; per tal 
• d’establir un marc normatiu unitari i comú a totes les Comunitats Autònomes (CA), a partir del qual 
• aquestes puguin establir els seus ordenaments específics.
• La regulació  de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals,
•  per tal de garantir la lliure circulació i el lliure exercici professional dels ciutadans espanyols en tot
•  el territori de l’estat, i, per extensió, en el territori de la Unió Europea.

D’acord a les lleis orgàniques successives  desenvolupades:

• Segons la LODE:

- L’ordenació general del sistema educatiu i l’establiment dels ensenyaments mínims, és a dir 

competència absoluta.

- La funció de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics per part de les CA dictades 

per l’Estat.

• Segons la LOGSE:

- La qualitat de l’ensenyament, l’avaluació general del sistema, la compensació de desigualtats i les bases 

de règim estatutari dels funcionaris públics docents.

• L’alta  inspecció.

En cas de no quedar citada alguna competència es dóna per fet que és de l’Estat.

1.5 LOMCE

Aquesta llei parteix de quatre aspectes destacats com a principals:

a) l'abandonament prematur en l'ensneyament

b) el reduït nombre d'alumnes excel·lents

c) la transcició de la primera etapa de l'ESO a  la segona

d) les titulacions en formació professional i llur pes

El tractament de l'Educació Primària en aquesta llei queda força al marge, ja que la importància se li atorga a 

la sec undària, fent de cribatge fins a la Formació Professional Bàsica. Es proposen diferents revalides com a

 eines per triar els alumnes estudiants per poder-los atendre segons correspongui i llur especialització.

 64.7 Corresponde a las  Administracionse Educativas promoer la especialización curricular 

de los institutos de Educación Secundaria...   L'objectiu pensem que rau en trencar l'homogeneïtat dels 

centres i fer ensenyaments segons les capacitats dels estudiants.

Un altre aspecte que volem destacar que considerem de canvi en aquest marc normatiu és el pes que el 

ministre d'educació pretén atorgar al consell Escolar del centre i a les direccions las funciones del 

Consejo Escolar y del director, de forma que se atribuya a éste mayor responsabilidad y capacidad 

para llevar a cabo proyectos educativos, y el Consejo Escolar incremente su caràcter consultivo.

Hi ha diferències entre el que són els centre públics, ja que en aquests es passen les funcions del Consell 

Escolar a les direccions dels centres, mentre que en els privats concertats passa les competències de les 

direccions als titulars dels centres.

La idea és promoure l'autonomia dels centres i la promoció de les especialitzacions dels currículums dels

 instituts, depenent-ne així les dotacions dels recursos per assignar.

Unn altre element que és objecte de les reflexions fetes, i que donem nom a la llei és el de la qualitat 

(Art. 122 bis). Bé per fomentar la qualitat i en relació al punt anterior direm que es parteix de l'autonomia

dels centres i de la potenciació de la funció directiva en la tria del professorat, per exemple.  se 

modifican las reglas de selección de los directores de centros educativos para, por un lado, 

incrementar el protagonismo de las Administraciones Educativas, que serán las que financien las 

acciones de calidad y, por tanto, deben poder participar en mayor medida del proceso, dado que el 

director les debe rendir cuentas, y por otro lado, se añade el requisito de estar en posesión

 de la certificación acreditativa de haber superado un curso selectivo sobre el desarrollo de la 

función directiva.

Art. 122 bis 3. Los candidatos son seleccionados sobre la base de cualificaciones técnicas. (...)  Son nombrados, no elegidos.

1.6 Altres marcs normatius relacionats amb la Diversitat

Altres marcs normatius que tenim en compte en relació la diersitat i l'educació intercultural són els següents:
Els que donen suport a aquesta Llei el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres 
educatius concreta que la tutoria i l’orientació  (art. 5, 7 i 31) i el Decret 143/2007 de 26 de juny 
d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria; on es defineix la docència com l’activitat que implica, impartir els ensenyaments, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i 
l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16); 
l'article 3 també fa referència a la diversitat i la interculturalitat.

Altres:
Decret 279/2006, de 4 de juliol de drets i deures de l’ alumnat. 
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4670/493855.pdf
A l'article 10 afirma que l'alumnat té dret al respecte de les seves conviccions morals, religioses i ideològiques.

2.  ORIENTACIÓ EDUCATIVA

2.1 Xtec 

En aquesta pàgina web http://www.xtec.cat/web/curriculum/orientacioeducativa/normativa l'acció orientadora 
de la funció educativa queda recollida en la Llei d'Educació de Catalunya i les regulacions normatives 
que la concreten. 

Compta amb un marc legal ampli que requereix d'un àmbit d'aplicació a cada institut i escola.ompta amb 

un marc legal ampli que requereix d'un àmbit d'aplicació a cada institut i escola.

En el següent enllaç  hi trobarem un document d'orientacions i criteris per a l'organització de l'orientació 
educativa, la tutoria i l'orientació acadèmica i professional.

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/1bac231e-6024-4bd1-817e-8c0609aaafb3/Document%20orientacions.pdf

El trobem molt enriquidor d'aquests aspectes generals relacionats amb les tutories i els aspectes 
d'orientació, ja que s'hi tracta els traspàs de primària a secundària, a més de ser facilitador  del full del 
seguiment acadèmic i el document orientador.

Podem trbar-hi els criteris d'assignació de les tutories a docents del centre, les funcions de 
l'orientador, relacionades amb l'atenció d'alumnes i com a suport tècnic.
Es fa referència a la comissió d'atenció a la diversitat, a la coordinació de la figura de l'orientador i a l'EAP.
El document clou amb diferents recursos d'orientació acadèmica i professional, com Estudiar a 
Catalunya, currículum i Orientació, el Saló de l'Ensenyament, fires i salons comarcals, etc.

2.2 LEC

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació és el marc normatiu dels principis i les actuacions que el 

sistema educatiu desplega per a donar resposta a les necessitats educatives de cada persona.

En aquest apartat remarquem els articles 81, 82 i 83, els quals tracten els aspectes següents:

Art. 81
Criteris d'organització pedagògica dels centres per a l'atenció dels alumnes amb necessitats 
educatives específiques.

S'explica què s'entèn per nee, la consideració en les projectes educatius, el principi d'inclusivitat, entre 
altres aspectes.

Art. 82

Criteris d'organització dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns d'aprenentatge 

o de comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar.

Tracta el Projecte Educatiu de Centre per atendre adequadament les necessitats d'aquests alumnes

 i  l'Administració Educativa com a ens per establir protocols per identificar els trastorns.

Art. 83
Criteris d'organització dels centres per atendre alumnes amb altes capacitats 

Deixa constància que el Projecte Educatiu de Centre ha de fer referència com atendre adequadament les 

necessitats d'aquests alumnes i  l'Administració Educativa com a ens per establir protocols per identificar els 

trastorns.

2.3 Decrets i Ordres d'Avaluació
http://educacio.gencat.net/extranet/dogc/decret_299_1997.html, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials.

L'objecte d’aquest Decret és l'ordenació de l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva història educativa i escolar.

També té com a objecte l'establiment i l'adaptació dels requisits mínims establerts amb caràcter general als centres d'educació especial i a les unitats d'educació especial integrades en centres docents ordinaris.

Decret pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4915/914193.pdf

En aquest Decret es defineixen les competències bàsiques generals que els nois i les noies han de desenvolupar i consolidar en finalitzar l'Educació secundària obligatòria. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament personal de l'alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa, a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i al desenvolupament de l'aprenentatge al llarg de tota la vida.

Ordres d’Avaluació

ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria.

Aquesta Ordre desenvolupa les normes d'avaluació, d'acord amb els objectius proposats per la normativa esmentada, estableix el procediment i els documents i requisits formals necessaris que asseguren la coherència del procés d'avaluació de manera que informa de l'evolució de l'aprenentatge de l'alumnat i orienta la presa de decisions en la prossecució del procés educatiu. La formalització de les dades d'avaluació també ha de permetre l'adequada certificació acadèmica a efectes administratius

  

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6088/1230039.pdf

Aquesta Ordre modifica el procediment d’avaluació final extraordinària i estableix un nou període per a la realització d’aquestes proves extraordinàries durant els primers dies del mes de setembre. Amb aquesta mateixa finalitat, s’incorpora, al procediment d’avaluació que els centres educatius han de proposar a l’alumnat

amb matèries no superades, la realització d’activitats de recuperació a realitzar al llarg de l’estiu.

2.4 Resolucions

Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012-2013. Document: Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris.

2.5 Document d'orientació sobre l'atenció a la diversitat a l'ESO

En l'enllaç següent se'ns presenten les orientacions generals per a l'organització de l'atenció a la diversitat.

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/f622de9d-a9b0-4fdd-a7dd-2c629eb15315/document_orientacio_atencio_diversitat_eso.pdf

També es tracta la diversificació curricular en els centres d'Educació Secundària Obligatòria, les mesures 

d'atenció a la diversitat, així com eines per a la planificació i el seguiment dels alumnes i la comunicació amb les famílies.

Aquest document és molt important des del punt de vista que s'hi pot trobar un model de pla individualitzat del programa intensiu de millora, hi ha un recull de recursos disponibles de l'Xtec, o uns principis metodològics afavoridors de l'atenció a la diversitat a l'aula ordinària.

3. LA CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU  

(mireu etiqueta Acollida per altres informacions de centre)

3.1 Llei 12/2009 d'educació de Catalunya

La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació és el marc normatiu que el sistema educatiu desplega per a donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes dels centres educatius, ja que cada persona té el dret de dur a terme el seu projecte vital. En relació a la diversitat destaquem alguns articles de la LEC: 4 de les condicions d'igualtat; el 7 dret a la bona conviència; 21 i 22 dels drets i deures dels alumnes; el 30, de la convivència; el 32 de la mediació i la prevenció de conflictes; el 47 de la no discriminació; el 77 de la integració i el principi d'inclusió.

La LEC té en consideració la diversitat dels alumnes, l'adopció de mesures concretes per a satisfer les situacions de la societat del segle XXI. La Llei desenvolupa les competències exclusives i compartides que en matèria educativa confereix l’Estatut a la Generalitat de Catalunya per a singularitzar el sistema educatiu català, millorant-ne la qualitat i dotant-lo de l’estabilitat necessària per a assolir els seus objectius.

Un dels objectius prioritaris de la LEC és que els centres adeqüin la seva acció educativa per a atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques de l’alumnat, a més de promoure la seva inclusió facilitant l’adaptació al entorn socioeconòmic. Per a assolir aquest objectiu, la Llei dota d'autonomia als centres educatius.

Relacionem l’apartat d’Acollida amb el de marc legislatiu ja que la LEC, Llei 12/2009, d’educació de Catalunya, del 10 de juliol, d’educació. (DOGC 5422-16.07.2009) a:

- l’article 20.1 estableix que els centres, en el marc del que estableix el títol I i d'acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d'expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l'educació i les famílies.

- L’article 20.2 estableix que per mitjà de la carta de compromís educatiu s'ha de potenciar la participació de les famílies en l'educació dels fills. Les famílies s'han d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis.

La LEC i l'ORIENTACIÓ EDUCATIVA

3.2 Decret 102/2010 d'Autonomia de centres

Aquest Decret oncreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Per altra banda el  del 3 d'agost Decret102 /2010, sobre l’autonomia dels centres educatius. (DOGC 5686-05.08.2010), a:

- l’article 7  disposa que:

1.   En aplicació del projecte educatiu, cada centre ha de formular una carta de compromís educatiu amb les famílies.

2.   La carta de compromís educatiu ha d'expressar els compromisos que cada família i el centre s'avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, i que han de ser els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives.

3.   Els  compromisos expressats en cada carta s'entenen en el marc del respecte als drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis i pressuposen el respecte de la família al caràcter propi del centre.

4.   Els compromisos s'han de referir, com a mínim, al seguiment de l'evolució dels i de les alumnes, a l'acceptació dels principis educatius del centre, al respecte a les conviccions ideològiques i morals de la família en el marc dels principis i valors educatius establerts a les lleis, a l'adopció de mesures correctores en matèria de convivència i a la comunicació entre el centre i la família.

5.  Els continguts comuns de la carta de compromís educatiu són elaborats pel centre, en el marc de les orientacions del Departament d'Educació, amb la participació de la comunitat escolar, i són aprovats pel consell escolar. La carta pot incloure compromisos específics addicionals, que ambdues parts convinguin en el marc del projecte educatiu i d'acord amb els principis i valors educatius establerts a les lleis, i és revisada periòdicament en els termes i terminis que acordin el centre i el pare, mare o tutor o tutora legal. L'actualització de la carta s'ha de realitzar, almenys, a l'inici de cada etapa educativa.

6.  La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció del centre públic o per la persona titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes d'organització i funcionament del centre, i pel pare, mare o tutor o tutora legal de l'alumne/a. De la carta signada n'ha de quedar constància documental al centre i a la família. 

7.   L'aplicació d'aquest article és preceptiu en els ensenyaments d'educació infantil i en l'educació bàsica, i aconsellable en la resta d'ensenyaments en què sigui rellevant la implicació de la família en l'educació escolar.

3.3 Decret 115/2010 de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent

Un altre decret, el Decret 155/2010, http://www.gencat.cat/diari/5753/10300020.htm del 2 de novembre de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent.(DOGC 5753-11.11.2010), a:

-l’article 6.c estableix que la direcció del centre té la funció de dirigir i assegurar l'aplicació dels criteris d'organització pedagògica i curricular, així com dels plantejaments del projecte educatiu inherents a l'acció tutorial, a l'aplicació de la carta de compromís educatiu, a l'aplicació dels plantejaments coeducatius, dels procediments d'inclusió, i de tots els altres plantejaments educatius que tingui incorporats, d'acord amb la seva concreció en el projecte de direcció.

- l’article 7.a estableix que la direcció del centre té la funció de vetllar per la formulació i el compliment de la carta de compromís educatiu del centre, i garantir el funcionament de les vies i els procediments de relació i cooperació amb les famílies, per facilitar l'intercanvi d'informació sobre l'evolució escolar i personal dels seus fills.

3.4 Decret d'Ordenació d'ensenyaments d'educació

El Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).

3.5   Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics i privats

A nivell normatiu resta per dir que el  Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics i privats, http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/EducacioIntranet/Inici/Normativa/DOIGC, aporta indicacions sobre l’organització de funcionament, planificació i línies prioritàries establertes per als centres educatius. L’apartat 42 aporta instruccions i orientacions per a l’elaboració de la carta de compromís educatiu com una eina que facilita la cooperació entre les accions educatives de les famílies i les del centre educatiu.

4. Pla de Govern 2011-2014

El Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.