OBSERVACIONS

ÍNDEX

Comissió de Convivència

Mesures preses per la Comissió
Escoles Adscrites de Primària

Observacions
Farem una nota introductòria dient que la informació inclosa en aquest apartat es troba en aquest apartat, però val a dir que també la podríem incloure en la de Reunions, ja que arrel de diferents trobades i reunions amb diferents professionals, de diferents àmbits, situacions, llocs de treball és quan podem reflectir la informació que trancrivim, producte de l'intercanvi i de la comunicació, és quan elaborem, alhora que deixem constància dels progressos i de l'evoluació de la feina feta. Com a criteri emprem observació quan fem més aportacions, a grans trets, o reunions quan la tasca és més descriptiva.

Çomissió de convivència

Al centre de les pràctiques observem que a més de les tasques que es duen a terme des de la Comissió d'Atenció a la Diversitat hi ha una altra comissió, que és, la Comissió de Convivència, la qual en certa mesura podem dir que fomenta l'ajuda i les relacions entre els alumnes que hi són derivats i les seves famílies.

Aquests alumnes que presenten dificultats per seguir els aprenentatges acadèmics, degut a la seva desmotivació, a les experiències reiterades al fracàs, a la manca d'hàbits d'estudi, a la manca d'adaptació al context educatiu, entre moltes altres raons, en termes generals, poden dir que en ocasions també són alumnes que manifesten conductes disruptives a les aules, trenquen el ritme de la classe, l'aturen o desconcentren altres companys als qui no els resulta fàcil seguir, és per això que acaben acumulant diferents avisos de comunicacions de faltes lleus en el millor dels casos o en altres alguna de greu.

Amb l'acumulació de diverses faltes lleus o greus el tutor/a de l'alumne deriva aquest a la comissió de convivència, des d'on es duu a terme una tasca conjunta amb l'alumne/a i en ocasions amb llurs familiars. Aquesta tasca resulta ser un suport important, alhora que un reforç informatiu per poder orientar millor als estudiants del centre en col·laboració estreta amb llurs famílies, ja que es reforcen els vincles i les actuacions produïdes estan més coordinades.

Sovint aquests alumnes amb baix rendiment acadèmic  i/o amb dificultats d'aprenentatge pesenten alteracions de conducta, i des que estem enperíode de pràctiques estem observant que alguns d'ells són cridats per aquesta comissió de conviència, formada per un/a alumne del centre, un pare i un professor representants del Consell Escolar, el cap d'estudis del centre i la direcció.
Quan es crida a un alumnes per assistir en aquesta reunió d'entrada podem dir que s'ha establert un espai per poder reflexionar, treure el malestar, les preocupacions, els problemes, els motius de les conductes disruptives, etc. que han estat la causa per la qual es convoqui a l'estuciant, fet que trobem molt positiu, alhora que enriquidor, ja que amb aquesta aproximació es pot ajudar i tractar de manera més particular cada cas.

Entre tots el membres participants de manera col·laborativa es procura fer pensar a l'alumne en les causes que promouen aquests comportaments pels quals se'ls deixa constància de la falta que han comès, i de la seva acumulació, com a desencadenant de l'assistència a la Commissió.  Val a dir que aquest col·lectiu de professionals valora, analitza i tracta cadascuna de les faltes en presència de l'alumne i amb ell, per arribar a proposar alguna mesura correctiva, segons les faltes de cada cas.

Mesures preses per la comissió
Esmentem algunes de les mesures observades, i preses  per la comissió davant d'alguns casos d'alumnes que s'hi presenten:

1) Comunicació i diàleg són dos aspectes que es reforcen de manera absoluta.
L'efecte del temps fora resulta d'un bon tros el mateix amb o sense comunicació i diàleg.
Som del parer, per exemple, que la tècnica del temps fora  serà una bona estratègia  si s’empra adequadament,  si no se’n fa un ús excessiu i se’n coneixen i apliquen les condicions d’ús, per ambdues parts: professorat i alumnat.
De tots els docents de Secundària és conegut l'espai de guàrdia o aula de guàrdia. Segons els centres el funcionament serà un o un altre, però al cap i a la fi la finalitat és la mateixa: atendre les conductes disruptives que es produeixen a l'aula durant l'horari curricular.

Així doncs aquesta estratègia s'aplica sobretot en l'etapa de l'ESO. En ocasions comptades, però s'aplica amb el rigor que requereix. Hi pot haver comunicació i diàleg, reflexió, però a mi particularment em queda el dubte si amb la persistència que caldria, ja que s'aplica dins i fora de l'aula, amb i sense la comissió, però la reflexió i l'autoconsciència és unt tret important del centre amb els estudiansts que manifesten aquest tipus de conductes. 

2) Combatre els problemes de disciplina a l’aula comporta com observem, entre altres, el foment del bon clima i la millora de les relacions. Són diversos els factors que des del centre hi intervindran. Detectem que la preparació dels professionals, però,  no sempre és la idònia.

El col·lectiu de docents, i, especialment els que tracten amb els casos de nens amb dificultats d'aprenentatge, haurien de tenir a l’abast un ventall de recursos: caldria oferir-los des d’eines, estratègies, facilitats d’ampliació de coneixements, fins a una flexibilitat horària dins de l’organització escolar que permetessin vetllar per l’aplicació i l’ús d'allò après o conegut, necessari, segons cada situació per al desenvolupament i millora de l’alumnat, tot i que no sempre és possible.

3) Tot plegat suposa una major coordinació i comunicació entre familiars i professionals (aquesta hauria d’ésser molt fluïda); aspecte fonamental per no obrir-se escletxes en les conductes que poden trencar el bon comportament .    

El temps fora  pot ser un reforçador positiu per una tipologia d’alumnes, ja que els motivarà i els impulsarà a modificar la seva conducta en el sentit desitjat; però pot ser que per un altre grup d’alumnes aquest estímul no sigui efectiu, per diverses raons, i,  que a més sigui un reforç negatiu, amb la inclusió d’elements aversius, tot i la necessitat d’emprar-lo per poder controlar les conductes que trenquen el ritme a l’aula.  Aquests reforçadors positius o negatius no sempre estan controlats per la voluntat dels mestres, entre altres perquè no hi ha la preparació suficient per combatre els problemes de disciplina de les aules.   

Escoles Adscrites de Primària  (Informació complementària a l'apartat de Visites)
Un altre aspecte dels que volem tractar en aquest Pràcticum I està relacionat amb, al nostre parer, una necessitat del centre, proposada com a part de la tasca de pràctiques.
Trobem oportú començar, dins del camp Organització i gestió de centres educatius i de formació, alhora que observar i detectar les possibilitats reals de poder donar un impuls al centre en el tema de les relacions entre les escoles de Primària i els resultats acadèmics dels alumnes que en provenen, basats en les competències bàsiques, per poder establir i elaborar un protocol estàndard, per acollir principalment els alumnes de 6è de primària a l’institut, fet que hauria de comportar un plantejament en la tasca docent del centre amb l’inici i la continuïtat competencial en les metodologies, activitats, avaluacions, etc.. dutes a terme en l’etapa de primària i amb línia de continuïtat i progrés en la de secundària.

Pensem que entre altres aspectes de millora aquest  fet que hauria de comportar un plantejament en la tasca docent del centre amb l’inici i la continuïtat competencial en les metodologies, activitats, avaluacions, etc.. dutes a terme en l’etapa de primària i amb línia de continuïtat i progrés en la de secundària en aquest centre, on ara per ara no s'hi està treballant des d'aquesta perspectiva.

Aquest institut de secundària, com altres, compta amb una sèrie d'escoles adscrites, tal i com està establert per mapa escolar. Aquest fet que implica que en període de preinscripció i de matrícula els alumnes que provenem d'aquestes escoles de Primària obtenen certa puntuació superior a altres que no en provinguin. Pretenem evidenciar la importància de les interrelacions entre els centres de primària, dels quals provenen els alumnes de 1r d’ESO a l’institut, amb el centre, per tal de poder establir contextos concrets d’intervenció en l’àmbit de l’organització i la gestió d’aquests centres educatius objecte d’estudi, els de primària en relació al de secundària, a partir de diferents aspectes a tenir en compte, com ara: la planificació estratègica en primera instància, el treball en equip i en xarxa, la convivència en els centres educatius, aspectes importants per la gestió i l’organització de tots els centres involucrats, entre altres aspectes, els quals actualment no estant establerts.

Val a dir que hi ha contactes molt puntuals, bàsicament a inici de curs i a final de curs, entre els centres esmentats, i que valorem que seria positiu potenciar les interrelacions, com a recurs per poder potenciar el treball cooperatiu i de col·laboració.