REFLEXIONS

ÍNDEX
1. Marc legislatiu
1.1 LOE
1.2 LOGSE
1.3 LOMCE

2. Documents del centre i funcions actuals de la psicopedagoga
3. Plantejament de reflexions


REFLEXIONS

Trobem molt adient iniciar aquest apartat explicant que la meva participació en aquest Pràcticum ha estat d'observadora davant de fets, esdeveniments i situacions desconegudes, alhora que de seguiment en tots els àmbits de la vida de l'institut, així com de participació, en la mesura del possible i sempre amb el suport de la tutora i psicopedagoga del centre, seguint recomanacions, explicacions, maneres d'actuació davant la complexitat d'alguns casos i l'abast de finalitats que porta a terme. Això m'ha portat a diferents reflexions a preguntes internes, a dubtes, a reflexions, algunes de les quals les escrivim en els diferents apartats d'aquest blog, tot i que en fem un concentrat al final d'aquest apartat per donar més relleu a l'etiqueta.

Dit això i en relació a un aspecte molt determinat per la tasca professional d'un centre educatiu encapçalem aquest apartat fent un ràpid repàs a partir dels períodes legislatius més rellevants de la història dels darrers temps acadèmics.

1. MARC LEGISLATIU

En un termini prou breu de temps hem observat com hi ha hagut replantejaments i canvis profunds en  la matèria educativa. La LOE per exemple unifica gairebé tot el  desenvolupament del dret a l’educació -llevat de la LODE aprovada al 1985 i modificada per totes les lleis orgàniques posteriors-., d’acord a les noves exigències de la societat actual, ben diferents de les dels anys 90.

1.1 LOE

La LOE recull força  mesures innovadores en relació a altres legislacions anteriors: funcions del professorat, requisits de formació inicial i permanent especialització adient al currículum que s’ha d’impartir, participació en l’activitat educativa, tutories, relació amb les famílies, amb l’entorn del centre, etc.

     1.2 LOGSE

Val a dir però que malgrat les transformacions profundes de la societat i del sistema educatiu entre els anys 1990 i el 2006 la transformació de la regulació del professorat no s’acaba d’evidenciar. En la LOGSE es van regular diferents aspectes: ingrés al cos, promoció interna, promoció professional i docent, entre altres, però resten contradiccions per resoldre pel que fa a la funció pública, s’ingressa accedint a un cos, però l’organització rau en l’ocupació dels llocs de treball i les especialitats docents dels funcionaris que imparteixen docència; mestres i professors són considerats funcionaris, però estan exempts de qualsevol tipus de formació oferta al funcionariat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya o altres prestacions del portal de funcionaris.

A banda seria bo també tractar altres temes com ara: la simplificació de les nombroses especialitats de la secundària (19 a batxillerat) o de la formació professional (54); el recolzament i suport proposats en  l’autonomia de centre; la definició de tasques encomanades als diferents membres participants en el procés educatiu; el reconeixement, la dedicació, els valors, la manca de prestigi i  de valoració vers la docència; la promoció i mèrits professionals, entre altres.

Destacarem la importància que hauria de tenir  l’articulació entre el sistema educatiu i el món del treball, com un dels objectius prioritaris de les polítiques de desenvolupament econòmic. Cada país hauria de tenir coneixement del grau d’equitat i del desenvolupament mitjançant l’ús d’indicadors com: taxes d’atur per nivells de formació, taxa d’activitat segons el nivell educatiu, índex salarial per nivell de formació dels treballadors, etc.

Entenem que l’educació no ha d’adequar-se exclusivament a les necessitats econòmiques de la societat, sinó que també ha de tenir la capacitat d’orientar els canvis socials i econòmics. L’educació compleix un paper per si mateixa en el desenvolupament social contribuint a la igualtat d’oportunitats, compensant desigualtats, afavorint l’enriquiment cultural i el progrés de llurs coneixements, fins a quin punt s’assoleix l’equitat sense renunciar a la qualitat?

El propi sistema,  el sistema d’educació no formal (inversió en formació ocupacional, pel medi ambient, pel temps lliure, etc.), el coneixement de l’entorn, el benestar, la política social (no només l’educativa) també requereixen de l’atenció i valoracions per ser-ne conseqüents i prendre’n les mesures oportunes.

1.3 LOMCE

A banda dels comentaris fets, en relació a la LOMCE, en l'apartat de les reflexions (mireu apartat Reflexions) pretenem destacar que és en l'especialització dels centres on, amb la llei, s'adquireixen les competències de les direccions dels centres, especialment en la selecció dels docents. El ministre proposa el control de les direccions per dur a terme el seu projecte en el sistema educatiu.
A la nostra manera d'entendre hi haurà una tipologia de centres públics, altres de privats i els privats concertats. Dins dels públics hi haurà els ordinaris i els que s'especialitzaran, a partir de la segregació i la tria dels alumnes, com també els estudiants que es decantaran vvers la Formació Professional. De la mateixa manera hi haurà unes direccions especialitzades segons les tasques realitzades en els centres.

Tot i que pot semblar que les atribucions de les direccions siguin absolutes i sigui la novetat de la LOMCE, val a dir que a la LOECE (Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars, 5/1980) ja es pasava les competencies de les direccions al titular del centre, en el privats concertats. als públics es passa les funcions del Consell Escolar a les direccions.

En relació amb altres lleis, i amb aspectes prou rellevants ressaltarem que aquesta llei trenca la línia de participació de la comunitat educativa iniciada amb la Constitució i amb la LOCE (Llei Orgànica de la Qualitat de l'Educació 10/2002); però hi ha coincidències pel que fa al control de la selecció de les direccions per part de l'Administració

2. DOCUMENTS DE CENTRE

En relació als Documents de centre una de les primeres reflexions internes en el centre pròpiament a les que hem arribat  fa referència al Projecte Educatiu del Centre (PEC)  en relació a l’organització actual, ja que d'ací pensem es marquen unes línies d’actuació, per tal de redefinir la línia pedagògica, compartida i assumida entre el claustre de professorat i la Comunitat, per dur a terme les tasques que se’n derivin entre tots els integrants de la comunitat educativa.

El projecte de direcció (PdD) és un altre dels documents del centre, elaborat per la direcció, que ha de contenir, entre altres, la missió, la visió del centre, perquè en el cas que estem practicant es vol que el centre sigui un centre de qualitat en l’ensenyament i, també, en els valors de l’educació, de la manera més satisfactòria possible.

Hem de dir que pel que fales funcions de la psicopedagoga, com a ara:
-  Planificació i participació en l’elaboració d’adaptacions curriculars dels alumnes amb necessitats educatives especials.
- La intervenció i assessorament de l’alumnat, les famílies, els equips docents i l’equip directiu sobre l’orientació personal, professional i acadèmica.
- Avaluació del procés de treball i els documents obtinguts: entrevistes, diagnòstics, informes.

No són finalitats que quedin paleses en la documentació del centre. Altres que hi consten no explícitament, però que es poden deduir, en els documents teòrics, però no amb la precisió que potser seria bo reflectir són per exemple:
- Atenció individualitzada directa d’alumnes que la requereixen, per les nee; implementació de classes i avaluació d’aquests alumnes amb nee.
- Identificació i avaluació de les nee en coordinació amb els docents del centre i altres professionals externs: Serveis Socials, CSMIJ, UEC, EAIA, CRAE, Justícia Juvenil, Hospital de dia, altres serveis.



PLANTEJAMENT DE REFLEXIONS

Durant aquest període de pràctiques ens hem plantejat diferents qüestions, unes de caire més general i altres més específiques, algunes d'elles les transcrivim, les distingim i les compartim en aquest indret del bloc.

Qüestions GENERALS:
En la nostra tasca docent què procurem que aprenguin els alumnes?
En quina mesura considerem que aprenen allò que ens proposem?
La metodologia, els recursos, el tipus d'avaluació és el més adequat?
S'adiu amb els objectius establerts?
Des de la tasca docent que podem aportar?
Com podem participar de la millora dels aprenentatges dels estudiants?
Institucionalment es contempla que es puguin assolir els reptes establerts en els diferents etapes?


Qüestions CONCRETES:
Els alumnes que formem éstan preparats i compromesos amb la societat?
Com ho podem valorar?
Tenim espais de temps per tractar aquests aspectes amb els alumnes directament?
Autoqüestionem les pròpies febleses? i, els punts forts del nostre afer diari?