INTERVENCIÓ

ÍNDEX
0. MARC GENERAL de les intervencions

1. FASES del procés:
a) detecció, anàlisi, derivació (si escau) i proposta del cas
b) presa d'acords i planificació conjunta del projecte de millora o definició de la intervenció
c) reformulació d'objectius, estratègies i accions
d) plantejament d'un pla d'actuació
e) desenvolupament del pla
f) avaluació del procés de treball
g) replantejament de la continuïtat

2. ESTRATÈGIES d'intervenció

3. INTERVENCIÓ. CAS: SL de 3r d'ESO

INTERVENCIÓ

En aquest blog, i més concretament en aquest apartat, pretenem deixar constància dels aspectes més relleants al nostre entendre relacionats amb la intervenció i observats durant el període de pràctiques. Enumerem les diferents fases i fem una petita introducció d'allò observat. 

Destaquem que no hem trobat cap dificultat, ja que hem pogut trobar relació entre les fases treballades en els diferents mòduls dels estudis i l'aplicació pràctica, amb predomini d'unes fases més que altres, en tant que aprofundiment, però el cercle d'intervenció està molt connotat en tots els casos, fet que agraïm moltíssim perquè ens ha facilitat molt la tasca.

Les reunions establertes i l'aplicació pragmàtica de la psicopedagoga de fases i procediments emprats, a més de l'actitud oberta en la pràctica professional ens ha deixat aproximar directament a la realitat dels estudiants, als protocols d'actuació, alhora que a l'ús de les tècniques emprades.

0. MARC general de les intervencions 

En aquesta part del blog pretenem deixar constància d'alguns aspectes relacionats amb les intervencions dutes a terme, sempre, reiterem allò dit en altres apartats del blog, considerant l'ètica professional i el rigor com a fonaments bàsics. És per això que detallarem els passos que es segueixen des del centre, alhora que aprofitem per dir que l'observació i seguiment dels alumnes és fonamental, i es complementa amb les reunions dels docents de l'equip docent al qual pertany l'estudiant, a més de les entrevistes que es realitzen a les famílies.

Tots aquests són instruments que donen informació per poder tractar els casos i ajuden a la tasca diària de la psicopedagoga del centre.

Les intervencions que es realitzen a l'institut estan adreçades bàsicament a l’alumnat, les famílies, els equips docents i l’equip directiu sobre l’orientació personal, professional i acadèmica. Pel que a l'alumnat es refereix direm que sovint les intervencions són individuals, que no treu alguna que altra intervenció grupal, com a participants del procés.

Es tracta sobretot de fer un acompanyament a alumnes, famílies, docents, equip directiu en relació als continguts curriculars, i als aspectes didàctics corresponents, d'orientar vers els processos d’ensenyament-aprenentatge, avaluació, estudis, treballs, de donar suport i afavoriment a les relacions personals.

1. FASES

Davant d’alguna detecció, cas particular o previsió d’intervenció psicopedagògica en el centre es fa extensible a la CAD, a la coordinació pedagògica, i, aquesta, a l’equip directiu. D’aquesta comissió en derivarà una proposta que amb el vistiplau de l’equip directiu, es donarà a conèixer als caps de departament, als equips docents, al claustre, i si escau, al Consell Escolar, per  prendre els acords i/o la planificació d’algun projecte de millora, conjuntament.

Per poder treballar coordinadament es recullen informacions diverses entre el professorat per saber quin nivell d’afectació existeix per prendre algunes mesures per evitar o preveure algunes problemàtiques que puguin sorgir, en els alumnes, continguts d’ensenyament-aprenentatge, famílies, o altres espais de l’àrea d’influència del tema objecte d’intervenció.

Aquesta actuació de recollida d’informació té la finalitat de conèixer altres opinions, propostes, percepcions des de diferents punts de vista  i àmbits per poder observar, completar, alhora que acotar, al màxim el focus d’intervenció. 

Seguidament, la comissió defineix la intervenció, els agents de la Comunitat Educativa i els externs, relacionats amb el cas, amb el professorat que imparteix aquell curs. La idea és establir un criteri comú entre les parts més directament implicades i a posteriori, amb la resta, per col·laborar en el canvi o millora objecte d’intervenció. D’aquesta manera es reformulen conjuntament els objectius, les estratègies i les accions  amb el consentiment del màxim d’agents implicats. Per tant, es planteja un pla d’actuació.

El professorat conscient del cas presentat -per exemple: del possible  no assoliment del nivell per obtenir el graduat d’ESO, per realitzar la prova d’accés a CFGM, per accedir a batxillerat amb el nivell adient,  de la manca de disposició de les habilitats socials necessàries per incorporar l’alumnat al món laboral o senzillament per la possible no adquisició de les competències bàsiques-, participa segons el previst i establert, en el desenvolupament d’un pla acordat, col·laborant en llur desenvolupament i aplicació.

A final de curs es du a terme la valoració de la intervenció, avaluant el procés de treball  seguit durant la consecució dels objectius i dels resultats tenint en compte els canvis d’actituds i el redreçament de resultats d’alguns alumnes. D’aquesta manera,  en el curs vigent l’alumnat comença segons nivells d’aprenentatge. Finalment, a l’últim trimestre es fa la valoració de les necessitats per plantejar la continuïtat del procés i, continuar o no, en la participació del pla, acordant adequar de nou: continguts, metodologia i criteris d’avaluació.

Les famílies i els agents externs necessaris, segons les intervencions, són òrgans de participació que també proposen, acorden i consensuen o formen part del procés d’intervenció. El centre presenta una estructura organitzativa oberta i flexible que permet la participació de les parts implicades, sigui en una franja de reunions en horari fix, acostuma a ser en dijous, de 9 a 10h, primera reunió de la CAD, i, de 10 a 11h la segona. 

Malgrat tenir unes hores prefixades i establertes amb el pas del temps, destaquem la màxima flexibilitat i la diversitat de possibilitats de canals de comunicació existents, oberts i mantinguts des de la psicopedagoga, com des de l’equip directiu del centre per dur a terme les atencions, reunions, contactes, etc. que requereixen cadascuna de les intervencions.




2. ESTRATÈGIES d'intervenció

Pel que fa ales estratègies emprades en el centre de pràctiques, davant les possibles intervencions en destacarem dues com a més rellevants, al nostre parer, per assolir un major grau d'efectivitat davant certes dificultats o mancances relacionades amb la comprensió lectora, per exemple, exportable a altres aprenentatges:
-l'estratègia dels acords previs, perquè pot incrementar nivell d'atenció; l'alumne pot entrenar prèviament, i, per tant preveure possibles errades; perquè llegirà davant el grup classe; perquè de mica en mica assolirà més seguretat i autoconfiança;
-l'estratègia de l'entrenament per desxifrar instruccions, comentarem que sovint en alumnat sense trastorn ens trobem amb dificultats de comprensió davant de qualsevol instrucció escrita, per la qual cosa serà un reforçador clau, encara més, per aquesta tipologia d'alumnes;  

-les tutories individualitzades, per exemple o els espais de temps que requereixen alguns comportaments. 

Comprovem que és essencial una predisposició o una preparació adient, sinó difícilment es podran dur a 

terme les estratègies,  per desconeixement, per encertades o efectives que siguin.   

 
A més volem emfatitzar la intervenció en el context familiar, la  conveniència de la 

participació de l'entorn 
familiar de l'alumnat que manifesti el trastorn.

Volem destacar la importància d'intervenir amb les pares per ensenyar-los a posar en pràctica, monitoritzar i reforçar l'ús continuat d'algunes d'aquestes pautes exposades. Aquest reforç i treball continuat serà molt 

important pel progrés i millora davant les tasques de lectura. D'ací que des del centre sigui un propòsit ferm el fet, un objectiu a assolir i a treballar. 

És a l'abast de la majoria dels pares dels nostres alumnes, afortunadament, el fet de poder treballar hàbits 

que fomenten conductes apropiades per l'aprenentatge i tècniques d'estudi com: la prelectura, la lectura 
atenta, la lectura compartida, la comprensió lectora, etc. I amb més motiu en aquests casos de trastorn. 

    Impuls de la lectura 

3. CAS SL, 3r ESO (Es complementa informació en l'apartat de Visites)

SL és una alumna que en aquest moment no pot seguir els aprenentatges acadèmics del centre que li pertoquen per edat, degut principalment a la seva desmotivació i a dificultats d’adaptació al context familiar i educatiu. 

És una alumna nouvinguda que arriba el curs passat a Barcelona per reagrupar-se amb una mare amb la qual gairebé no ha tingut relació.  Fruit del desconeixement mutu, expectatives poc realistes respecte a aquesta retrobada, poques habilitats per gestionar les emocions i els conflictes per part de mare i filla... existeixen veritables problemes de convivència a la llar familiar amb fugides de la filla, cada vegada més sovints (la mare ha denunciat aquest fet als mossos en tres ocassions).

En aquest sentit, des de l’EAP s’ha fet una intervenció i s’ha derivat a tot el nucli familiar (SL, la mare i la parella d’aquesta, que no pare de l'alumna) al servei de teràpia familiar en un centre hospitalari.  També hi ha un seguiment per part de Serveis Socials del barri al qual pertany.

A nivell escolar, és una noia a la qual s’intueixen unes capacitats adients (està assolint ràpidament la nostra llengua) però a l’aula es mostra força passiva i distreta.  Té pocs hàbits d’estudi, dificultats per concentrar-se en les tasques i treballar a l’aula. Fa absentisme intermitent (sobretot a primeres hores del matí) i quan ve al centre no porta els deures fets ni el seu material escolar. 

És una noia força sensible, insegura i sommidadora. Sembla que té unes expectatives (de família, de la vida...) que no acaben de correspondre amb la realitat amb la que es troba immersa. Sentiment de fracàs, de no acabar de trobar el seu lloc. No té l’autoestima molt alta.  Poca tolerància a la frustració. Busca agradar a la gent i el reconeixement dels altres però li costa establir relacions duraderes. És una noia amb escases relacions d’amistat a l’institut. No té moltes eines personals per afrontar-se a les diferents situacions problemàtiques que pot trobar-se en el dia a dia (normalment fa servir la fugida, la negació de la responsabilitat, la mentida). Pot ser impulsiva i li costa preveure les conseqüències de les seves actuacions i els sentiments que aquestes poden provocar en les persones que l’envolten. En aquest sentit, arran d’algun conflicte en el qual ha hagut d’intervenir la Comissió de Convivència del centre, el grup-classe ha perdut la confiança en ella.

Per la informació aportada per la mare, SL podria tenir també algun tipus de  trastorn alimentari.

En aquest moment, tot i que des del centre gaudeix del suport de la unitat de 3r (grup d’atenció a la diversitat) i de l’aula d’acollida, i de que hi ha un seguiment estret de SL des de la tutoria i l’EAP, veiem que la noia (i en relació amb el seu malestar emocional) no està en disposició d’aprofitar els recursos que se li ofereixen al centre i que necessita  ser orientada cap a algun tipus de proposta formativa més assequible,  acollidora on es propiciï un treball d’auotoconiexement i es treballin aspectes de la relació amb sí mateixa i l’altre i competències per ser autònom a la vida adulta i laboral.

La mare i parella de la mare de SL recolzen aquesta proposta. Des de la direcció s'emet l'informe corresponent, a partir de la informació recollida sigui en les diferents reunions, sigui per la psicopedagoga del centre, en relació amb la coordinació pedagògica.