dimecres, 9 d’abril del 2014

MARC LEGISLATIU


ÍNDEX
1. ASPECTES GENERALS al marc legislatiu educatiu
Introducció 
1.1 Competències educatives de la Generalitat de Catalunya
1.2 Tractament de l'autonomia de centres
1.3 Referents estatals
1.4 Competències educatives de l'Estat


1.5 LOMCE
1.6 Altres marcs normatius relacionats amb la DIVERSITAT


2.  ORIENTACIÓ EDUCATIVA

2.1 Xtec
2.2 LEC
2.3 Decrets i Ordres d'Avaluació
2.4 Resolucions
2.5 Document d'orientació sobre l'atenció a la diversitat a l'ESO



3. LA CARTA DE COMPROMÍS
3.1 Llei  d'Educació de Catalunya 12/2009
3.2 Decret 102/2010 d'Autonomia de centres
3.3 Decret 115/2010 de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent
3.4 Decret 143/2007 d'Ordenació d'ensenyaments d'educació
3.5 Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics i privats

4. Pla de Govern 2011-2014




MARC LEGISLATIU



1. ASPECTES GENERALS MARC LEGISLATIU EDUCATIU



INTRODUCCIÓ
Les tendències de la política educativa actual, a Catalunya vénen marcades per  la Llei d’Educació de 
Es pretén fomentar l’autonomia de centres, per a que cada centre s’adapti a les singularitats del seu alumnat i del seu entorn. 
Aquesta orientació pot ser un estímul positiu per a tots els centres.

1.1 Competències educatives de la Generalitat de Catalunya
Destaquem les principals competències educatives de la Generalitat
D’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC):
  • És competència plena (no exclusiva) la regulació i administració de l’ensenyament en tota la seva 
  • extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l’àmbit de les seves competències, sens prejudici
  •  d’allò que disposen l’article 27 de la Constitució i lleis orgàniques.
D’acord a les lleis orgàniques successives  desenvolupades:
  • Segons la LOGSE: La Generalitat pot expedir títols acadèmics i professionals. Competència executiva
  •  (art. 131.4)
  • Segons Reials Decrets: La gestió i administració dels sistema escolar i la capacitat de catalanitzar 
  • l’escola -en llengua i continguts-, sempre que no contradigui la CE o les lleis orgàniques.
Competències exclusives:
  • Té competència exclusiva (art. 131.1) sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o d’una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat.
  • Sobre la llengua pròpia, que inclou la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català (Títol IV, Art. 143).


1.2 Tractament de l'autonomia de centres

Destaquem el tractament que es dóna a l’autonomia dels centres
Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu,  i de gestió de 
recursos humans i materials.
L’article 90 de la Llei d'Educació de Catalunya diu que els òrgans de govern de cada centre 
poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per assolir-los, organitzar el centre, 
determinar els recursos que necessita i definir els procediments per aplicar el projecte educatiu.
L’autonomia dels centres s’orienta a assegurar l’equitat i l’excel·lència de l’activitat educativa.
 És a l’article 77 on s’enumeren els criteris per a l’orientació organitzativa pedagògica dels centres: 
integració de l’alumnat, desenvolupament de les capacitats, implicació de les famílies, la coeducació, etc.

1.3 Referents estatals
Ara bé hem de tenir presents sense deixar de banda els referents estatals en el camp de l'educació, com


1.4 Competències educatives de l'Estat
Dins de les competències educatives de l’Estat en destaquem:

D’acord amb l’article 149 de la Constitució Espanyola (CE):

  • Les normes bàsiques per al desenvolupament de l’article 27 de la CE, les lleis orgàniques; per tal 
  • d’establir un marc normatiu unitari i comú a totes les Comunitats Autònomes (CA), a partir del qual 
  • aquestes puguin establir els seus ordenaments específics.
  • La regulació  de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals,
  •  per tal de garantir la lliure circulació i el lliure exercici professional dels ciutadans espanyols en tot
  •  el territori de l’estat, i, per extensió, en el territori de la Unió Europea.

D’acord a les lleis orgàniques successives  desenvolupades:

  • Segons la LODE:

- L’ordenació general del sistema educatiu i l’establiment dels ensenyaments mínims, és a dir 
competència absoluta.

- La funció de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics per part de les CA dictades 

per l’Estat.

  • Segons la LOGSE:

- La qualitat de l’ensenyament, l’avaluació general del sistema, la compensació de desigualtats i les bases 

de règim estatutari dels funcionaris públics docents.

  • L’alta  inspecció.

En cas de no quedar citada alguna competència es dóna per fet que és de l’Estat.



1.5 LOMCE
Aquesta llei parteix de quatre aspectes destacats com a principals:
a) l'abandonament prematur en l'ensneyament
b) el reduït nombre d'alumnes excel·lents
c) la transcició de la primera etapa de l'ESO a  la segona
d) les titulacions en formació professional i llur pes

El tractament de l'Educació Primària en aquesta llei queda força al marge, ja que la importància se li atorga a 
la sec undària, fent de cribatge fins a la Formació Professional Bàsica. Es proposen diferents revalides com a
 eines per triar els alumnes estudiants per poder-los atendre segons correspongui i llur especialització.
 64.7 Corresponde a las  Administracionse Educativas promoer la especialización curricular 
de los institutos de Educación Secundaria...   L'objectiu pensem que rau en trencar l'homogeneïtat dels 
centres i fer ensenyaments segons les capacitats dels estudiants.

Un altre aspecte que volem destacar que considerem de canvi en aquest marc normatiu és el pes que el 
ministre d'educació pretén atorgar al consell Escolar del centre i a les direccions las funciones del 
Consejo Escolar y del director, de forma que se atribuya a éste mayor responsabilidad y capacidad 
para llevar a cabo proyectos educativos, y el Consejo Escolar incremente su caràcter consultivo.


Hi ha diferències entre el que són els centre públics, ja que en aquests es passen les funcions del Consell 
Escolar a les direccions dels centres, mentre que en els privats concertats passa les competències de les 
direccions als titulars dels centres.


La idea és promoure l'autonomia dels centres i la promoció de les especialitzacions dels currículums dels
 instituts, depenent-ne així les dotacions dels recursos per assignar.

Unn altre element que és objecte de les reflexions fetes, i que donem nom a la llei és el de la qualitat 
(Art. 122 bis). Bé per fomentar la qualitat i en relació al punt anterior direm que es parteix de l'autonomia
dels centres i de la potenciació de la funció directiva en la tria del professorat, per exemple.  se 
modifican las reglas de selección de los directores de centros educativos para, por un lado, 
incrementar el protagonismo de las Administraciones Educativas, que serán las que financien las 
acciones de calidad y, por tanto, deben poder participar en mayor medida del proceso, dado que el 
director les debe rendir cuentas, y por otro lado, se añade el requisito de estar en posesión
 de la certificación acreditativa de haber superado un curso selectivo sobre el desarrollo de la 
función directiva.

Art. 122 bis 3. Los candidatos son seleccionados sobre la base de cualificaciones técnicas. (...)  Son nombrados, no elegidos.

1.6 Altres marcs normatius relacionats amb la Diversitat
Altres marcs normatius que tenim en compte en relació la diersitat i l'educació intercultural són els següents:
Els que donen suport a aquesta Llei el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres 
educatius concreta que la tutoria i l’orientació  (art. 5, 7 i 31) i el Decret 143/2007 de 26 de juny 
d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria; on es defineix la docència com l’activitat que implica, impartir els ensenyaments, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i 
l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16); 
l'article 3 també fa referència a la diversitat i la interculturalitat.

Altres:
Decret 279/2006, de 4 de juliol de drets i deures de l’ alumnat. 
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4670/493855.pdf
A l'article 10 afirma que l'alumnat té dret al respecte de les seves conviccions morals, religioses i ideològiques.



2.  ORIENTACIÓ EDUCATIVA
2.1 Xtec 
En aquesta pàgina web http://www.xtec.cat/web/curriculum/orientacioeducativa/normativa l'acció orientadora 
de la funció educativa queda recollida en la Llei d'Educació de Catalunya i les regulacions normatives 
que la concreten. 
Compta amb un marc legal ampli que requereix d'un àmbit d'aplicació a cada institut i escola.ompta amb 
un marc legal ampli que requereix d'un àmbit d'aplicació a cada institut i escola.

En el següent enllaç  hi trobarem un document d'orientacions i criteris per a l'organització de l'orientació 
educativa, la tutoria i l'orientació acadèmica i professional.

El trobem molt enriquidor d'aquests aspectes generals relacionats amb les tutories i els aspectes 
d'orientació, ja que s'hi tracta els traspàs de primària a secundària, a més de ser facilitador  del full del 
seguiment acadèmic i el document orientador.

Podem trbar-hi els criteris d'assignació de les tutories a docents del centre, les funcions de 
l'orientador, relacionades amb l'atenció d'alumnes i com a suport tècnic.
Es fa referència a la comissió d'atenció a la diversitat, a la coordinació de la figura de l'orientador i a l'EAP.
El document clou amb diferents recursos d'orientació acadèmica i professional, com Estudiar a 
Catalunya, currículum i Orientació, el Saló de l'Ensenyament, fires i salons comarcals, etc.


2.2 LEC
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació és el marc normatiu dels principis i les actuacions que el 
sistema educatiu desplega per a donar resposta a les necessitats educatives de cada persona.

En aquest apartat remarquem els articles 81, 82 i 83, els quals tracten els aspectes següents:

Art. 81
Criteris d'organització pedagògica dels centres per a l'atenció dels alumnes amb necessitats 
educatives específiques.

S'explica què s'entèn per nee, la consideració en les projectes educatius, el principi d'inclusivitat, entre 
altres aspectes.


Art. 82
Criteris d'organització dels centres per a atendre els alumnes amb trastorns d'aprenentatge 
o de comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar.

Tracta el Projecte Educatiu de Centre per atendre adequadament les necessitats d'aquests alumnes
 i  l'Administració Educativa com a ens per establir protocols per identificar els trastorns.


Art. 83
Criteris d'organització dels centres per atendre alumnes amb altes capacitats 


Deixa constància que el Projecte Educatiu de Centre ha de fer referència com atendre adequadament les 

necessitats d'aquests alumnes i  l'Administració Educativa com a ens per establir protocols per identificar els 

trastorns.



2.3 Decrets i Ordres d'Avaluació
http://educacio.gencat.net/extranet/dogc/decret_299_1997.html, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials.

L'objecte d’aquest Decret és l'ordenació de l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva història educativa i escolar.
També té com a objecte l'establiment i l'adaptació dels requisits mínims establerts amb caràcter general als centres d'educació especial i a les unitats d'educació especial integrades en centres docents ordinaris.

Decret pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4915/914193.pdf

En aquest Decret es defineixen les competències bàsiques generals que els nois i les noies han de desenvolupar i consolidar en finalitzar l'Educació secundària obligatòria. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament personal de l'alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa, a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i al desenvolupament de l'aprenentatge al llarg de tota la vida.


Ordres d’Avaluació
ORDRE EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria.

Aquesta Ordre desenvolupa les normes d'avaluació, d'acord amb els objectius proposats per la normativa esmentada, estableix el procediment i els documents i requisits formals necessaris que asseguren la coherència del procés d'avaluació de manera que informa de l'evolució de l'aprenentatge de l'alumnat i orienta la presa de decisions en la prossecució del procés educatiu. La formalització de les dades d'avaluació també ha de permetre l'adequada certificació acadèmica a efectes administratius
  

Aquesta Ordre modifica el procediment d’avaluació final extraordinària i estableix un nou període per a la realització d’aquestes proves extraordinàries durant els primers dies del mes de setembre. Amb aquesta mateixa finalitat, s’incorpora, al procediment d’avaluació que els centres educatius han de proposar a l’alumnat
amb matèries no superades, la realització d’activitats de recuperació a realitzar al llarg de l’estiu.

2.4 Resolucions
Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012-2013. Document: Plans individuals, exempcions i convalidacions i modificacions curriculars en els ensenyaments postobligatoris.

2.5 Document d'orientació sobre l'atenció a la diversitat a l'ESO
En l'enllaç següent se'ns presenten les orientacions generals per a l'organització de l'atenció a la diversitat.
També es tracta la diversificació curricular en els centres d'Educació Secundària Obligatòria, les mesures 
d'atenció a la diversitat, així com eines per a la planificació i el seguiment dels alumnes i la comunicació amb les famílies.

Aquest document és molt important des del punt de vista que s'hi pot trobar un model de pla individualitzat del programa intensiu de millora, hi ha un recull de recursos disponibles de l'Xtec, o uns principis metodològics afavoridors de l'atenció a la diversitat a l'aula ordinària.


3. LA CARTA DE COMPROMÍS EDUCATIU  
(mireu etiqueta Acollida per altres informacions de centre)

3.1 Llei 12/2009 d'educació de Catalunya
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació és el marc normatiu que el sistema educatiu desplega per a donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes dels centres educatius, ja que cada persona té el dret de dur a terme el seu projecte vital. En relació a la diversitat destaquem alguns articles de la LEC: 4 de les condicions d'igualtat; el 7 dret a la bona conviència; 21 i 22 dels drets i deures dels alumnes; el 30, de la convivència; el 32 de la mediació i la prevenció de conflictes; el 47 de la no discriminació; el 77 de la integració i el principi d'inclusió.


La LEC té en consideració la diversitat dels alumnes, l'adopció de mesures concretes per a satisfer les situacions de la societat del segle XXI. La Llei desenvolupa les competències exclusives i compartides que en matèria educativa confereix l’Estatut a la Generalitat de Catalunya per a singularitzar el sistema educatiu català, millorant-ne la qualitat i dotant-lo de l’estabilitat necessària per a assolir els seus objectius.

Un dels objectius prioritaris de la LEC és que els centres adeqüin la seva acció educativa per a atendre la diversitat i les necessitats educatives específiques de l’alumnat, a més de promoure la seva inclusió facilitant l’adaptació al entorn socioeconòmic. Per a assolir aquest objectiu, la Llei dota d'autonomia als centres educatius.


Relacionem l’apartat d’Acollida amb el de marc legislatiu ja que la LEC, Llei 12/2009, d’educació de Catalunya, del 10 de juliol, d’educació. (DOGC 5422-16.07.2009) a:
- l’article 20.1 estableix que els centres, en el marc del que estableix el títol I i d'acord amb llurs projectes educatius, han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d'expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives. En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l'educació i les famílies.
- L’article 20.2 estableix que per mitjà de la carta de compromís educatiu s'ha de potenciar la participació de les famílies en l'educació dels fills. Les famílies s'han d'avenir a compartir els principis que inspiren la carta. El Departament ha d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració de la carta, que han de respectar els drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis.
La LEC i l'ORIENTACIÓ EDUCATIVA


3.2 Decret 102/2010 d'Autonomia de centres
Aquest Decret oncreta que la tutoria i l’orientació és part de la funció docent per ser, a la vegada, l’element essencial en la tasca educativa dels centres (art.38).

Per altra banda el  del 3 d'agost Decret102 /2010, sobre l’autonomia dels centres educatius. (DOGC 5686-05.08.2010), a:
- l’article 7  disposa que:
1.   En aplicació del projecte educatiu, cada centre ha de formular una carta de compromís educatiu amb les famílies.
2.   La carta de compromís educatiu ha d'expressar els compromisos que cada família i el centre s'avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, i que han de ser els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives.
3.   Els  compromisos expressats en cada carta s'entenen en el marc del respecte als drets i les llibertats de les famílies recollits a les lleis i pressuposen el respecte de la família al caràcter propi del centre.
4.   Els compromisos s'han de referir, com a mínim, al seguiment de l'evolució dels i de les alumnes, a l'acceptació dels principis educatius del centre, al respecte a les conviccions ideològiques i morals de la família en el marc dels principis i valors educatius establerts a les lleis, a l'adopció de mesures correctores en matèria de convivència i a la comunicació entre el centre i la família.
5.  Els continguts comuns de la carta de compromís educatiu són elaborats pel centre, en el marc de les orientacions del Departament d'Educació, amb la participació de la comunitat escolar, i són aprovats pel consell escolar. La carta pot incloure compromisos específics addicionals, que ambdues parts convinguin en el marc del projecte educatiu i d'acord amb els principis i valors educatius establerts a les lleis, i és revisada periòdicament en els termes i terminis que acordin el centre i el pare, mare o tutor o tutora legal. L'actualització de la carta s'ha de realitzar, almenys, a l'inici de cada etapa educativa.
6.  La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció del centre públic o per la persona titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes d'organització i funcionament del centre, i pel pare, mare o tutor o tutora legal de l'alumne/a. De la carta signada n'ha de quedar constància documental al centre i a la família. 
7.   L'aplicació d'aquest article és preceptiu en els ensenyaments d'educació infantil i en l'educació bàsica, i aconsellable en la resta d'ensenyaments en què sigui rellevant la implicació de la família en l'educació escolar.

3.3 Decret 115/2010 de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent
Un altre decret, el Decret 155/2010, http://www.gencat.cat/diari/5753/10300020.htm del 2 de novembre de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent.(DOGC 5753-11.11.2010), a:
-l’article 6.c estableix que la direcció del centre té la funció de dirigir i assegurar l'aplicació dels criteris d'organització pedagògica i curricular, així com dels plantejaments del projecte educatiu inherents a l'acció tutorial, a l'aplicació de la carta de compromís educatiu, a l'aplicació dels plantejaments coeducatius, dels procediments d'inclusió, i de tots els altres plantejaments educatius que tingui incorporats, d'acord amb la seva concreció en el projecte de direcció.
- l’article 7.a estableix que la direcció del centre té la funció de vetllar per la formulació i el compliment de la carta de compromís educatiu del centre, i garantir el funcionament de les vies i els procediments de relació i cooperació amb les famílies, per facilitar l'intercanvi d'informació sobre l'evolució escolar i personal dels seus fills.


3.4 Decret d'Ordenació d'ensenyaments d'educació
El Decret 143/2007 de 26 de juny d’Ordenació d’ensenyaments d’educació secundària obligatòria ja defineix la docència com l’activitat que implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge de l’alumnat i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat (art.16).


3.5   Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics i privats
A nivell normatiu resta per dir que el  Document per a l’organització i el funcionament dels centres públics i privats, http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/EducacioIntranet/Inici/Normativa/DOIGC, aporta indicacions sobre l’organització de funcionament, planificació i línies prioritàries establertes per als centres educatius. L’apartat 42 aporta instruccions i orientacions per a l’elaboració de la carta de compromís educatiu com una eina que facilita la cooperació entre les accions educatives de les famílies i les del centre educatiu.

4. Pla de Govern 2011-2014
El Pla de Govern 2011-2014 (Eix 2. Objectiu 2.2, 2.3, 2.4.,2.5) converteix la millora de l’èxit escolar, la qualitat de centre, la formació permanent dels alumnes i la prioritat de les actuacions administratives al servei de l’acompanyament i aprenentatge de l’alumnat, en encàrrecs explícits per a desplegar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada