5. Procés de transició (fase 1) i coordinació entre primària i secundària

Procés de transició i coordinació entre primària i secundària

Prioritats i prospectiva

--------------------
Procés de transició i coordinació entre primària i secundària

Tractem aquesta informació com a etiqueta nova degut a la importància, al nostre semblar, de  l’adaptació dels nens i nenes a l’etapa de la secundària. La pràctica es basa en els alumnes de 1r d’ESO, més motiu encara per comentar el tema. És un contingut que l'hem tingut molt present, sobretot a inici de curs, moment de recollida d'informacions diverses lliurades des dels centres de primària, i orientadora dels possibles suports necessaris arrel de les necessitats educatives dels alumnes. el període de la primera quinzena d'octubre, en la fase 1 del pla de treball hem cercat les dades per tal de conèixer i analitzar quina ha d'ésser la intervenció en la unitat de 1r d'ESO.

Com a punt de partida volem exposar en relació al sistema de treball entre primària i secundària un dubte molt important, ja que té una sèrie de conseqüències immediates només començar el curs.

¿Les maneres de fer entre ambdues educacions i ambdues institucions possibiliten la informació suficient, durant el traspàs d’informació de primària a secundària, per tenir coneixement de l’alumnat?

Hi pot haver bones enteses entre els professionals que intervenen en el moment del traspàs d’informacions dels alumnes per a prendre les decisions oportunes i vàlides, a posteriori entre  professorat de secundària, per fer el repartiment dels alumnes en grups diferents per a 1r curs d’ESO?

El procés de transició i de canvi entre les institucions –el centre de secundària i les escoles adscrites- té formes d’actuació establertes?

Les relacions trimestrals iniciades intercentres resulten suficients per l’orientació pedagògica, l’aproximació de les maneres de fer o cultures dels centres i els plantejaments curriculars dels diferents cursos ens les diferents escoles i en l’institut de secundària?

El moment de traspàs comptem que és molt important ja que pot intercedir en els alumnes de diferents maneres. Si una d’aquestes maneres és negativa, de ben segur que a curt o llarg termini intercedirà en els aprenentatges i en els resultats acadèmics dels estudiants.

El pas de primària a secundària comporta canvis en diferents àmbits, en la manera de fer les tasques, en l’autonomia i /o seguiment de l’alumne, en el control, en la importància de l’avaluació, en la mateixa relació amb l’alumnat i les famílies, etc.

D’ací que la coordinació en aquest període pensem que sigui un aspecte rellevant per tractar i per tenir en compte per tal de dur a terme una molt bona coordinació, per tal de poder articular, entre les escoles adscrites al centre i el propi institut, un seguit d’objectius i un treball col·laboratiu entre els docents d’ambdues institucions.

Prioritats i prospectiva
Som del parer que el treball en equip intercentres serà fonamental i alhora el fonament que garanteixi l’èxit d’integració de l’alumnat en el centre de secundària. Alguns dels aspectes pels quals serà convenient vetllar, pensem, per poder fomentar un procés de transició òptim i amb garanties de continuïat seran, entre altres:

-          impulsar la coordinació entre ambdues etapes: 6è de primària i 1r d’ESO adequant els continguts curriculars i els treballs que se’n desprenen.

-          Treballar l’àmbit socioafectiu, per tal de garantir la integració dels  nens i nenes en el nou entorn.

-          Fomentar la comunicació, a ser possible fins al punt de marcar-la de manera assídua; per poder vetllar per les qüestions principals inicialment, fins poder interferir en les més puntuals en endavant, sempre en benefici i el progrés de l’alumnat i la relació intercentres.

L’espai de diàleg obert i d’intercanvi d’informació inicial seria bo fos tot just el punt de partida d’una tasca en equip i col·laborativa. A partir d’aquesta primera presa de contacte ja es pot teixir confiança i tenir coneixements mutus?

Considerem que és bo i necessari tenir el màxim de coneixement, que es posin en comú les diferents formes de treball, que es reculli informació dels diferents àmbits de les escoles de primària adscrites a l’institut i que l’institut doni a conèixer les dutes a terme. Aquesta coordinació-intercanvi d’experiències enriquirà la informació del context de cada centre i les possibilitats existents entre ells, desenvolupant un treball global.

Ens demanem si aquesta coordinació, que ja es fa, realment és un procés obert, en construcció i en permanent revisió.

A partir d’aquest procés d’intercanvi propici a la construcció i a la revisió el repte, on la figura del psicopedagog/a hauria de tenir un paper clau, pensem que aquesta coordinació hauria de tractar, entre altres, el fet de:

a)      Constituir un equip de coordinació, entre mestres, professors, mestre psicopterapeuta,  psicopedagog i coordinacions de primària i de secundària.

b)      Planificar l’intercanvi d’informació intercentres per poder donar continuïtat al currículum educatiu dels nens i nenes de 6è de primària a 1r d’ESO.

c)      Donar a conèixer el funcionament del centre, les metodologies de treball més destacades en els ensenyaments-aprenentatges, les estratègies didàctiques, la planificació d’algunes àrees curriculars, amb els objectius mínims, la transversalitat en l’elaboració de treballs, en la comprensió lectora en les llengües catalana i castellana, en el treball de les matemàtiques, com a matèries instrumentals i bàsiques.

d)     Distingir el paper de les famílies, les possibilitats de participació en cada centre, el tipus de comunicació que s’estableix, etc.

e)      Tractar quin és el paper del tutor/a i les línies del PAT en ambdues etapes.

f)       Beneficiar la incorporació a l’institut a l’alumnat de 1r d’ESO, de manera més particular, si existeix la possibilitat, a aquest grup objecte d’estudi de diversitat, grup amb més dificultats d’aprenentatge que la resta de companys de promoció que s’incorporen als grups ordinaris.

g)      Afavorir l’acollida, però també el seguiment en la nova etapa, ja que es podrà contrastar informacions entre els docents d’ambdues etapes.

h)      Aconduir la continuïtat dels aprenentatges a partir de les intervencions d’intercanvi on es poden posar de manifest estratègies per l’adquisició de coneixements en benefici dels aprenentatges.

i)        Detectar si hi ha dificultats d’adaptació  o altres que dificulten la integració dels alumnes en la nova etapa de secundària.

Aquests elements som del parer que poden incidir positivament en la transició dels alumnes d’una etapa a una altra,  més en el cas d’haver de superar dificultats i/o mancances.