divendres, 12 de desembre del 2014

Autoavaluació i reptes de futur

AUTOAVALUACIÓ i REPTES de FUTUR


Obrim una etiqueta nova per fer la nostra pròpia autoavaluació de la feina feta. Ho farem des dels aspectes genèrics de la feina encomanada, fins a aspectes concrets, amb una mirada transversal del període del Pràcticum.    En altres etiquetes hem fet propostes de millora, aquí també aportem el granet de sorra amb alguns reptes de futur complementarís.

Hem de començar dient que en aquest bloc  hem procurat reflectir informacions precises, de forma clara i entenedora, per assolir la fita d'obtenir una bona comunicació. Alhora hem intentat escriure etiquetes amb capacitat de síntesi, per ser coherents amb la demanda feta. Els instruments emprats han estat diversos, els que el bloc permet treballar (imatges, enllaços, tipologia textual variada, tipografies diverses, etc.) fins a altres instruments específics habituals de l'àmbit professional (fitxes, informes, graelles, taules, excels, etc.

Hem procurat establir relacions significatives relacionades amb el context de l'experiència compartida durant aquest període. Això és entre els coneixements conceptuals i el context d'intervenció al centre triat. Al nostre parer hem identificat un bon nombre de relacions, i val a dir que són elaborades, pertinents, s'ajusten als afers del centre i per tant, són significatius, són molt rellevants per a la intervenció duta a terme. A més ens hem basat en fonts fiables i contrastades.

Els coneixements previs adquirits durant els estudis de psicopedagogia han estat molt importants per poder dur a terme aquesta pràctica, ja que han agafat sentit en la pràctica experimentada. Aspectes teòrics s'han convertit en praxi, fet que ens ha permès identificar, descriure, analitzar, fer el seguiment i valorar una realitat de la tasca psicopedagògica. Aquesta l'hem pogut viure en primera persona, fet que s'ha agrait moltíssim, ja que ha estat l'oportunitat de posar en relació les dimensions estudiades d'aquest àmbit, amb un cas real d'intervenció, amb un grup d'alumnes amb necessitats educatives.

El procés d'intervenció psicològica treballada durant aquest període amb la tutora del Pràcticum, la psicopedagoga del centre ha estat producte d'un context de col·laboració amb la tutora de la unitat, la intervenció de l'equip docent del grup d'alumnes de 1r d'ESO, i alguns membres de l'equip directiu, a més altres de la comissió CAD,i, altres agents externs de l'EAP i Serveis Socials.  

La dinàmica de treball del grup ha estat la de la construcció d'un context de col·laboració, basat en el model de programes (Alvarez Bisquerra), deixant el model clínic d'atenció individualitzada com a tècnica primordial o exclusiva.  Hem procurat que fossin un conjunt d'accions planificades, orientades a les metes específiques de l'etiqueta corresponent; com a resposta a les necessitats educatives dels alumnes, pares i docents (Rodríguez Espinar, 1993). La combinació de models d'orientació psicopedagògica pensem que respon a les necessitats d'aquest context, d'ací que els assenyalem i alhora els justifiquem com a útils en la intervenció duta a terme.

Hem pretès fer un plantejament del treball a partir d'unaa fonamentació sòlida, sempre en funció de les necessitats del centre, relacionats amb els objectius proposats, amb el suport teòric corresponent, tot plegat per intentar assegurar la intervenció per la millora dels resultats. No ens ha estat difícil replantejar-nos concepcions, mesures, estratègies..., quan s'ha detectat que era necessari ser flexible i adaptar-se a noves necessitats detectades. 

Hem estat oberts, receptius i flexibles per tal de fer les modificacions oportunes, amb una actitud crítica constructiva, col·laborativa, i amb iniciatives encaminades com a solucions i millores de qüestions sorgides en el transcurs del període.

La magnitud dels possibles aspectes a tractar en ocasions ens han resultat complex, difícil de saber acotar sense tractar aspectes que es podien adherir al projecte, segons nous ímputs, especialment detectats en la praxi quotidiana, però tot i incloure modificacions diverses, hem procurat no desviar-nos del pla d'actuació.

El pla d'actuació proposat en la PAC 1 ha estat el suport permanent per temporitzar les accions inicials i les sorgides arrel de les modificacions detectades. Intentat seguir la periodicitat de les pràctiques al peu de la lletra, sigui de manera presencial, sigui amb les diferents intervencions i aportacions al bloc. No hem dilatat fer la feina abans d'haver de fer el lliurament, ja que `per la nostra manera de treballar seria un objectiu inassolible, ens hagués ocasionat angoixa, inseguretat i manca de rigor a l'hora de fer la feina. Aquest fet ha comportat que setmana rere setmana féssim intervencions al bloc, la praxi a l'aula del centre i el contacte amb els alumnes de la unitat, objecte de la praxi. 

La dedicació i posada en pràctica dels coneixements adquirits ha estat un exercici i un repte considerable, el fet de rebre orientació des de la consultoria, ajuda i suport incondicional des de la psicopedagoga del centre, especialment, i d'altres professionals del centre de pràctiques, a més del fet molt important de ser constants i perseverants en les pràctiques i les feines que se'n deriven fa que estiguem molt satisfets d'aquest període, dels aprenentatges, de la possibilitat de relacionar teoria amb pràctica amb un grup d'alumnes, del repte diari, de les modificacions i noves necessitats, que no ens ha deixat baixar la guàrdia en cap moment, bé... la proximitat del marc teòric compaginat amb aquest pràcticum ens ha enriquit de manera extraordinària.

Hem complit els compromisos, hem intentat superar les dificultats, alhora que seguir i avaluar els processos, a  partir dels indicadors establerts en el pla de treball, i exposats en altres etiquetes del bloc.

REPTES DE FUTUR COMPLEMENTARIS
Som del parer que podem aprofitar més els recursos, per renovar, il·lusionar, crear un clima participatiu, inclusiu, en el qual tothom pugui fer les seves aportacions i propostes i es senti ben acollit, escoltat i respectat; on el potencial humà treballi en la mateixa direcció, amb ganes, flexibilitat i adaptació a les propostes sorgides entre els membres del centre. La finalitat és la de fer front a les noves demandes educatives i socials amb un lideratge compartit, a partir de les corresponsabilitats més immediates de l’ED i el claustre.
 
          Pensem que és bo aprofitar el repte que proposa la LEC i el Decret d’Autonomia de Centres, per tal de dur a terme una organització en funció de la millora del rendiment escolar i de la inclusió de tot l’alumnat d’ESO atenent la diversitat en un context d’equitat.  
         Estem convençuts que podem millorar, crear expectatives, generar compromís,  un bon clima on tothom pugui participar, aportar, ser escoltat amb confiança, motivació, il·lusió com a elements clau d’aquesta innovació i procés de canvi, per fer front a les noves demandes educatives i socials, per millorar la qualitat educativa, mitjançant una planificació i coordinació compartides. 

Generar confiança, il·lusió, ganes de participar, de fer participar, de compartir, de fer del centre un centre de tots i totes, per a tothom i entre tota la CE. Articular un projecte engrescador, de consens, en el qual tothom s’identifiqui amb els reptes i els camins de la innovació, de l’educació del segle XXI, és una raó per la qual la figura del psicopedagog pensem pot aportar la seva professionalitat, sumar sinèrgies i contribuir a fer front als nous reptes socials.

Les tendències de la política educativa actual, segons la Llei 12/2009, d’educació de Catalunya (LEC), pretenen fomentar l’autonomia de centres, per a que s’adaptin a les singularitats del seu alumnat i del seu entorn. Aquesta orientació pot ser un estímul positiu. L’institut és un centre amb recursos humans per afrontar aquests reptes. Trobem adient formular-ne la identitat i els trets diferencials, per donar-los a conèixer i convertir-los en identificadors i exponents de qualitat per l’alumnat i les famílies, des del suport i orientació de l'àmbit psicopedagògic.

Trobem que és important fer una reflexió conjunta del PEC  i de l’organització actual, per: 
1) marcar unes línies d’actuació, redefinir la línia pedagògica -compartida i assumida entre el claustre i la CE-, 2) dur a terme les tasques que se’n derivin entre tots els integrants. És per això que hi ha la voluntat i l'interès que el centre tingui els valors de l’educació i la qualitat el més satisfactoris possible.  (Més informació en l'etiqueta de plantejament institucional i PEC).


De tot encara volem afegir que hem après que el nostre rol -sigui com a docent, sigui, si escau, com a psicopedagog, o com a persona professional del camp de l'educació- té moltes possibilitats de participació i de suport per posar en pràctica accions de treball compartit, conjunt, de prendre acords consensuats en benefici de les línies d'actuació del centre i dels ensenyaments-aprenentatges que s'hi practiquen.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada